pepcanals

M’he proposat anar a Barcelona de tant en tant i visitar-la com a turista. Fer el mateix que faig quan visito altres llocs. Avui ho he fet acompanyat de les meves netes de set anys, el que m’ha aportat un altre punt de vista.

Ja fa temps que la Maribel i jo volíem fer una escapada a Barcelona i conèixer el Mercat més conegut de Barcelona, http://www.boqueria.eu/Cat/

Després d?un cap de setmana de primers de setembre en el que vàrem anar a jugar a golf a  http://www.golfserresdepals.com  i malgrat aquest cap de setmana hi havia un altre oportunitat de jugar un concurs per parelles a http://www.empordagolf.com , vaig pensar que era un bon cap de setmana per proposar-li a la Maribel una escapada a Barcelona i fer-ho en transport públic. Vaig estudiar els horaris dels autobusos i quan estàvem a cal sogres li vaig fer la proposta.

A la Maribel li va sortir la iaia que porta dins i va dir que era una bona oportunitat de portar-hi a l?Alba i la Clara (7). Això trencava totalment la meva idea inicial, per una banda ja no era tant clara la opció d?anar en transport públic, per altre la sortida ?cultural? es convertia en una sortida lúdica. Per aquest motiu m?hi vaig negar totalment, però tots coneixeu el poder de persuasió o de ?taladrar? de la Maribel i al arribar a casa ja ho feia trucant als pares de les criatures. Cap dels dos va posar pegues, es més volien que també s?incorporessin les altres dues joies, la Berta (4) i l?Eudald (2).

Així ahir dissabte una mica abans de les onze ens vàrem posar camí cap a Barcelona, on al arribar havíem de decidir on deixàvem el cotxe. La meva proposta era anar pel carrer Aragó, baixar per Balmes i deixar-lo a plaça Catalunya, com també vaig donar la opció de baixar per Pau Claris, la Maribel va escollir aquesta. Al arribar a la plaça Urquinaona li vaig dir que també podíem deixar el cotxe a la plaça de la Catedral, però va escollir anar per la Ronda Universitat. En la mateixa Ronda vàrem arribar a aparcar però era un càrrega i descàrrega i vàrem deixar-ho corre.

Un cop a la cantonada Ronda amb Balmes estàvem aturats pel semàfor vermell, quan es posa verd la Maribel arranca i deixa passar a un vianant, com no em ve cap més segueix i en aquell moment veig que el semàfor està en vermell i tot seguit ja veig un guàrdia que ens pararà uns metres més avall.

El mateix guàrdia reconeix que no es habitual que al girar et trobis el semàfor en vermell però a Barcelona n?hi ha alguns i ens ha tocat. Ens fa el favor de considerar-la lleu, la infracció i tot plegat si es paga en termini seran 50 euros, bon començament!

La conversa amb el guardià força ?kafkiana?, ell amb el seu castellà tancat, arriba al màxim quan li demana l?adreça a la Maribel i no hi ha manera que entengui lo de Jacint, fins que la Maribel li diu: ?como Jacinto pero sin la o?.

Tant difícil es que la policia municipal de Barcelona parli en català?

Bé un cop aparcat el cotxe en el parking del Triangle, comença la nostre aventura.

La primera i obligada parada amb fotos incloses va ser a la font de Canaletes amb la explicació del que significa per la ciutat i també pels ?culés?. Una situació curiosa es va produir quan l?Alba va trobar una font similar en la zona del Portal del Àngel al finalitzar el nostre recorregut, i va dir: un altre font de Canaletes?.

Tot seguit vàrem trobar la primera estàtua humana. Les dues no sabien que fer, la iaia tampoc ho tenia clar. Elles es varen acostar i varen veure que el pot del davant hi havia diners, els hi vaig donar un euro, el varen dipositar i va començar l?espectacle.

A la resta d?estàtues el factor sorpresa va desaparèixer però no la il·lusió de les nenes.

A partir d?aquest punt les parades d?animals, amb el petits conills com a protagonistes, varen compartir l?atenció amb les estàtues.

Així a ritme de turista vàrem arribar al mercat de La Boqueria.

La gentada pròpia d?un dissabte de setembre i la barreja de compradors habituals, compradors puntuals i xafarders o turistes com nosaltres.

De totes les parades les de marisc i peix son les que varen provocar més rebuig i com no les de dolços les més atractives. Els preus també força atractius, el quilogram a 26 euros!!!

Bé haurem de deixar la visita a fons per un altre dia, avui la prioritat son les llaminadures, que acabem comprant en una botiga just en front del mercat.

A partir d?aquí comença una nova batalla. L?Alba no vol tornar a Argentona a dinar, i com en això es com la seva iaia (taladro), un cop superada la plaça del Pi i anant cap el carrer Portaferrissa ho aconsegueix. Anirem al ?Tapa Tapa? del Passeig de Gracia.

Abans veurem a un solista de color en el Portal del Àngel, un parell de conjunts, un fins i tot amb un piano, i en la mateixa Plaça Catalunya una espectacular limousine.

De tornada al Triangle, compra d?un parell d?articles a http://www.sephora.es/hpg/homepage.do on les dues petites descobreixen un nou mon com per exemple poder olorar diferents colònies i perfums.

Desplaçament cap el conegut bar de tapes on malgrat la bona temperatura de la terrasse, hem d?aguantar el fort vent que provoca ?fred? a les dues menudes, però no passa d?aquí.

De tornada a Argentona el cotxe descapotat sembla que fa oblidar el teòric fred.

Fi de festa.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!