pepcanals

Demà tindrem a Argentona el darrer acte organitzat per la Comissió Organitzadora de la Consulta. Hi vindrà en Ramon Carner, President del Centre Català de Negocis http://www.ccn.cat/ 
Hi podeu llegir la seva presentació en el següent link:
http://www.ccn.cat/?q=content/carta-del-president
en el que destaquen les següents frases:
Cal obrir nous camins i assenyalar nous objectius i noves fites.
La nostra estratègia vol aconseguir unes empreses catalanes petites i mitjanes competitives per poder vendre a tot el món.
Creiem que el nostre país no funciona prou bé. 
La consecució d’un Estat propi….un  món ple d’incerteses, sí, però també un món ple d’oportunitats.
Estem segurs que ara és l’hora dels empresaris catalans. 
Els objectius són molt clars:
 – Crear una potent organització empresarial transversal que plantegi la qüestió de la nostra independència nacional en tots els fòrums   des de l’àmbit de l’empresa i els negocis.
   – Formar un “lobby” amb forta implantació al territori i amb recursos econòmics suficients per tal d’influir en els dirigents polítics.
   – Potenciar un entramat de negocis, un “cluster” empresarial, la “xarxa de bons negocis”, que generi recursos per invertir en mitjans de comunicació, institucions financeres, transports, noves tecnologies, telefonia mòbil catalana, etc.
Bé, potser força interessant, no sé quants empresaris hi ha darrera aquesta iniciativa, però com està passant amb el moviment independentista es qüestió d’anar sumant.

Avui també m’agradaria destacar l’article d’en Francesc-Marc Álvaro,
http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc-Marc_Álvaro_i_Vidal en LV d’avui i titulat:

“El 13-D y el hartazgo” , afartament es una bona traducció.

 

Per en Francesc-Marc, tres fenòmens que, posats en contacte, són el combustible d’aquestes consultes.
1) El canvi de percepció sobre la via autonòmica que introdueix la dura batalla pel nou Estatut i el seu posterior bloqueig per part del T.C.
2) El desencís dels sectors que varen donar la confiança a ERC perquè donés una empenta a les polítiques sobiranistes des del govern de la Generalitat, entre els que em puc incloure.
3) L’important canvi de mentalitat que acompanya el relleu generacional en els sectors més dinàmics de la societat vinculada al catalanisme, com es el cas dels joves de Convergència.

En Francesc-Marc destaca també els punt forts i febles segons la seva opinió.
Punts forts: 1) Ampliar les lleres de la democràcia i la participació ciutadana de forma pacífica i tranquil·la. 2) Trencar amb el tabú històric sobre la possibilitat d’un canvi en l’statu quo de les relacions Catalunya-Espanya.
Punts febles: !) Accelerar la màquina d’un eventual procés independentista abans de comptar amb una majoria social favorable. 2) Eludir la complexitat demogràfica i de sensibilitats, dirigint-se no més als ja convençuts.

En aquest punt comenta que per això les consultes no han arribat encara a BCN, cosa que avui mateix a quedat palès que no es així,
http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20091209/53839914548/barcelona-tambien-acogera-una-consulta-soberanista-en-abril-del-2010.html

A continuació comenta els dos darrers sondejos, deduint que l’independentisme sociològic pot està fluctuant entre el 21 i el 50%.

Per acabar malgrat opinar que aquestes consultes locals no li semblen la millor manera no s’han de menysprear i acaba donant el SI el proper diumenge.

En el mateix diari i un pàgina abans en Quim Monzó comenta la queixa del president de Cantàbria pels pronòstics que varen fer els homes del temps sobre la seva regió el darrer pont i en un to força divertit acaba dient:
“Podria iniciar una reforma del Estatut regional, i de la Constitució si fos necessari, estipulant que qualsevol informació del temps relativa a Cantàbria haurà de ser revisada i aprovada pel president abans d’emetre’s”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!