Pau Alabajos

dissabte, 29 de març de 2008 – Ateneu Popular “Arrels”

Al voltant de les cinc de la vesprada arreplegue a Laura en Alaquàs i ens encaminem cap a Beniarrés. Tenim una horeta i quart de viatge fins a aquesta població de la comarca d’El Comtat. És la segona vegada que actuem a l’Ateneu Popular Arrels: la primera fou l’estiu passat i ens n’anàrem molt contents i amb bona cosa de ganes de tornar. Aquest ateneu és un gran espai de reivindicació política i cultural, molt ben parit: una casa antiga de poble de dues plantes, un gran rebedor on està situada barra i un corral que fa la funció de jardí i de cuina. Són famoses en el món sencer les calçotades populars que s’hi organitzen any rere any. La de 2007 va aplegar unes 300 persones, que es diuen prompte, i la d’enguany, que se celebra dissabte que ve, supose que augmentarà exponencialment! La llàstima és que ens serà impossible assistir perquè ens coincideix amb la marxapeu del Camp de Morvedre! Si teniu oportunitat d’anar, no hi dubteu, estic completament segur que no us decebrà! L’actuació d’aquesta nit està emmarcada en l’acte de presentació de l’Assemblea de Joves de la Vall de Perputxent, que també aprofita per fer la presentació oficial de la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI) a la comarca d’El Comtat. Durant la intervenció de sengles portaveus, es posen sobre la taula diversos camps d’acció en els quals s’ha de treballar de valent, tot reivindicant els drets dels treballadors, la lluita antipatriarcal, l’horitzó de l’autodeterminació, etcètera. Nosaltres actuem després d’un sopar popular de germanor, a base de coques autòctones boníssimes! El grup de cançó Relliska s’encarrega de trencar el gel: una curiosa mescla de cançó d’autor i ska amb guitarres espanyoles i veu. A continuació ens toca el torn a nosaltres. El públic de seguida s’implica en les cançons, especialment en les del nou disc que semblen agradar molt, la qual cosa resulta engrescadora. En algun moment de l’actuació em falla la veu una miqueta: n’hi ha gent fumant dins de l’ateneu i no podem obrir portes i finestres perquè fa un fred considerable: estem a punt de rebre la primavera, però els pobles de l’interior del País Valencià sembla que encara no se n’han assabentat! Amb aquestes condicions és difícil cantar controlant la veu al 100%, però així i tot gaudim del concert. En acabant, després d’arreplegar i xarrar amb la gent de l’Ateneu i amb alguns companys de batalla que han baixat des d’Aldaia (l’Horta) amb motiu de la presentació, ens fem l’última (sense alcohol!) abans de tornar a la carretera: encara tenim 100 quilòmetres per davant i demà Laura ha de matinar perquè dóna classes de violí els diumenges de matí.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!