Pau Alabajos

dissabte, 15 de març de 2008 – Cinema Odeon

Aquesta serà la segona vegada que actuem al Cinema Odeon d’Albaida. La primera fou dins d’un cicle de cançó organitzat per La Morca, una associació local que defensa la llengua i la cultura valencianes. El que més recorde d’aquell concert fou el fred que passàrem Laura i jo. Com que els sostres eren alts i estàvem en ple mes de gener, la temperatura era molt baixa dins de l’edifici i amb eixes condicions resulta complicat fer música en viu. De tan gelades que teníem les mans, els dits perdien tota la sensibilitat i no atinàvem les cordes. Enguany l’actuació s’organitza per recollir fons per a un viatge solidari al Sàhara. Compartim cartell amb el nostre amic de l’Alcúdia Toni de l’Hostal. També ens retrobem amb Alicocha (és un nom artístic que deu haver adoptat recentment, perquè nosaltres el coneixíem per Àlex). A ell el vam conéixer ja fa uns anys en un “certamen” de músics i artistes que convocava Ràdio9 i Metro València. Una experiència contradictòria: el desori i el menyspreu de l’organització contrastava amb l’oportunitat ben enriquidora de conéixer artistes amb inquietuds musicals diferents a les teues. En aquest certamen vaig conéixer també Miquel Pérez Perelló, un guitarrista clàssic de la Marina amb qui vam col·laborar diverses ocasions. Farà cosa d’uns mesos va musicar el Llibre de Dénia de Vicent Andrés Estellés. Molt recomanable! Pel que fa al recital d’aquesta vesprada, Toni de l’Hostal trenca el gel de manera magistral, com sempre brillant. A destacar, la conversa telefònica amb la Xon enmig de l’actuació, de la qual fa partícep a tot el públic assistent. Com podreu comprovar en la fotografia que il·lustra aquesta crònica, fem una xarlotà, que diria ell, per a no trencar la tradició i donar pas al nostre espectacle. Hui tinc la veu vertaderament perjudicada, els dos dies anteriors m’han passat factura. Em falla diverses vegades. Per acabar-ho d’adobar se’m trenca una corda de la guitarra a la tercera o quarta cançó i Aliocha em deixa la seua acústica. Gràcies, company! I arriba el seu torn. Aliocha és professor de castellà en l’Institut de Secundària d’Albaida i molts dels espectadors són alumnes seus que no han volgut perdre’s la “metamorfosi” del seu mestre. Una actuació plena de sarcasme, paròdia i ironia. La veritat és que algun dels temes són mítics, em puc imaginar els comentaris dels alumnes el proper dia de classe, sense desperdici… Després d’arreplegar tot i acomiadar-nos dels tècnics (a un en particular li dec més d’un cubata), tirem cap a casa amb una miqueta de mal de panxa. El catèring consistia en xocolate i cervesa i no és una combinació massa saludable. Millor serà que me’n vaja a descansar, que estic fet un iaio…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!