Pau Alabajos

dijous, 13 de març de 2008 – Via Fora!

Encara convalescent, arreplegue a Fede en l’estació de metro de València Sud, passem a pel teclat que es troba al seu buc d’assaig i agafem l’autopista de la Mediterrània. 4 hores i 380 quilòmetres ens separen de la capital del Bages. Laura no ha pogut acompanyar-nos perquè l’actuació li coincideix amb diversos compromisos. Un mes després, tornem a la ciutat on vam gravar el nou disc, Teoria del Caos. De fet, a l’hora de les proves de so hem quedat amb Joan Cayuela, gerent dels estudis Kay perquè ens passe un disc dur extern amb la sessió de protools i el màster definitiu. La idea era que podríem presentar el disc en el Via Fora!, però els contratemps ho han fet del tot impossible. Ja només queden un parell de setmanes perquè el disc isca de la fàbrica i estem molt impacients. El local és una passada: decorat amb gust i amb una atmosfera íntima, tranquil·la i agradable, ideal per celebrar-hi concerts. A banda de fer música en viu, xarrades i presentacions de llibres, també serveixen dinars i sopars. Demanem una ensalada i una torrada amb sobrassada, mel i pinyons deliciosa. Si no hi heu anat mai, us recomane fervorosament aquest lloc, cuinen de meravella, de veritat! A més a més, trobe que n’hi ha diversos Via Fora! escampats per la geografia catalana i, fins i tot, n’hi ha un situat a Donosti. Després de sopar arriba l’hora del concert. Del so se n’ocupa en aquesta ocasió en Jordi Rotés, tècnic habitual de Miquel Gil, el Pont d’Arcalís i altres grups. En l’escenari estem molt còmodes, tot sona de categoria i tenim una bona referència a través dels monitors. Com que el clima d’intimitat que es respira a la sala és ben propici, resulta fàcil concentrar-se en les cançons. L’únic problema que ens sorgeix és que encara no tinc la gola al 100% i n’hi ha moments crítics en què em falla una miqueta, però res massa greu o almenys això ens diuen els espectadors amb què parlem després de l’actuació. No debades, una vegada fem la darrera cançó encara pugem dues vegades més a l’escenari, interpretem 5 bisos en total, a pesar que en la recta final només em queda un filet de veu. Ens n’anem a casa molt contents: els organitzadors ens han tractat entre cotó-en-pèls i el públic també ha estat molt atent amb nosaltres. Arrepleguem tot el material i, després d’acomiadar-nos, tornem una altra vegada a la carretera. Una boira espessíssima fa que el viatge s’allargue considerablement: com no veiem més allà de 30 metres, hem de reduir la velocitat fins a 80 quilòemtres per hora per no menjar-nos els cotxes que tenim davant. Arribem a casa a les cinc de la matinada, absolutament esgotats.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!