Pau Alabajos

dijous, 10 d’abril de 2008 – Aula magna de l’ESPG

A les cinc arreplegue a Laura en el conservatori de Torrent i fem cap a Gandia. Aquesta vesprada actuem en el cicle de cançó d’autor que la Plataforma d’Estudiants ha organitzat durant el mes d’abril: el dia 3 li va tocar el torn al grup de cançó Naia, el dia 17 tindrem l’oportunitat de veure al 4×4 Pep Gimeno “Botifarra” i tanca el cicle Òscar Briz el dia 24. Arribem tranquil·lament al voltant de les sis. El recital està previst per a les 20 hores, però portem un format molt senzillet i acabarem la prova en un bot. Ve a rebre’ns a la porta de la cafeteria Alfred Lorente, que a banda de formar part de la Plataforma d’Estudiants, els que sigueu asidus a aquest bloc sabreu que toca el baix amb nosaltres. Fa molt de temps que no ens veiem, des que acabàrem la gravació de Teoria del caos. Abans d’entrar a l’Aula Magna, ens fem un refresc en la terrassa de la cafeteria i ens posem al dia. La sala on es realitza el concert és una passada: un auditori molt ample amb un escenari de fusta i una acústica admirable. Laura quasibé toca a pèl, el tècnic li ha ficat un micro davant, però més per aparentar que altra cosa! A les vuit i quart ens amaguem entre bastidors i és el mateix Alfred l’encarragat de presentar-nos, la qual cosa ens fa molta il·lusió. Eixim a l’escenari i ens enfrontem al públic. Ha vingut molta gent, però el pati de butaques és grandíssim i els espectadors s’han situat més bé cap al final (supose que segueixen la mateixa estratègia que en classe, que no volen tindre prop al professor!). Comencem el concert. Fa dos anys aproximadament, en aquesta mateixa sala, un grup de 35 persones varen protestar pacíficament, tot reivindicant la unitat de la llengua en un acte presidit per l’ex-president de la diputació de València, Fernando Giner. 13 d’aquestos manifestants varen ser dentiguts i estan a l’espera d’un procés judicial que podria suposar una multa astronòmica o, fins i tot, penes de presó. Abans de la cançó Despertar, els dediquem aquest text, Contra el feixisme. Fem una horeta d’actuació, alternant cançons del primer i del nou disc. En acabant, els estudiants d’Imatge i So ens fan una entrevista sense desperdici. Eixa cinta la volem! Arrepleguem tot el material i carreguem el cotxe, ens acomiadem d’Alfred i companyia i cap a casa.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!