divendres, 7 de març de 2008 – Centre Català de Lausana
Ens alcem, desdejunem-dinem tranquil·lament i fiquem totes les coses en el cotxe. Fem una parada tècnica a l’aeroport de Basilea, que està situat a la ciutat de Mulhouse, a només 30 quilòmetres de distància però en territori francés: Mireia ha d’agafar un avió cap a València que, gràcies a la companyia de vols outlet Ryanair, està més prop de Suïssa que mai. Tornem a la carretera en direcció a Lausana, situada en la part francòfona de la confederació. 200 quilòmetres ens separen de la nostra destinació, però ens ho prenem amb calma perquè l’actuació està prevista per a les vuit de la nit i ja estem dins de l’autopista. Arribem al votant de les 16 hores. Silveri Kirchner ens està esperant al centre i ens deixa descansant una estona mentre va a per la seua dona. Ens quedem al centre preparant el concert i actualitzant el videobloc. Dani cada vegada està pitjor de l’esquena perquè no parem en torreta, de manera que ens vindrà bé aquesta estona de relax. A mesura que es va acostant l’hora del concert van arrimant-se fins al Centre Català de Lausana alguns dels seus parroquians més il·lustres: Francesc Bellmunt, el president de l’entitat (és qui parla al final del vídeo que il·lustra la crònica), Ramon Cuèllar, el responsable de l’apartat de cultura, que ens va demanar que els portàrem una sèrie de cartells sobre moviments socials per a una exposició, etcètera. El concert molt bé: n’hi ha un xicotet cadafal de fusta en el local que fa la funció d’escenari i la sala té molt bona acústica. Aquesta vegada els espectadors són tots catalans i catalanes residents a les proximitats de Lausana, exceptuant una esperantista amb qui xarrem un moment després de l’actuació (com que no parla ni una sola paraula de català, ens intentem entendre amb el meu francés de les cavernes, o siga que no crec que traga molt de trellat de la conversa!). En acabant, anem a sopar a un restaurant italià no massa llunyà. Els havien avisat prèviament que arribaríem a una hora gens raonable per a la mentalitat suïssa, en cas contrari no hauríem trobat cap establiment obert on ens prepararen alguna cosa per menjar. Amb la panxa plena i després de fer una miqueta de sobretaula amb la gent del Centre Català, agafem el cotxe de nou i ens dirigim cap a Jogny, un poblet no massa llunyà de Lausana on viuuen Silveri Kirchner i la Pierrette, la seua dona. Allà ens tenen preparades dues habitacions que havien sigut la dels seus fills, ara ja emancipats. Quan ens alcem pel matí podem advertir la bellesa del paisatge a través de les finestres. Jogny està situat en una muntanyeta que li atorga una panoràmica privilegiada sobre el llac Léman. Les Dents du Midi (les dents del migdia) són una sèrie de pics arrenglerats a l’horitzó que encara fan d’aquella vista una imatge més idílica, una autèntica postal (en el vídeo no es pot apreciar massa bé perquè va eixir un dia prou gris i no n’hi havia llum suficient, però en viu i en directe us garantisc que és una passada!).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Acabe de llegir un nou concert!!Pensava que el proper al que podria anar seria a la sala El Loco, però ja veig que el divendres estàs aci!!!Quina alegria!!Aixó si, m´agradaria demanar-te que cantares “L´art pour L´art”,que és la meua preferida i no he pogut sentir-te-la cantar mai en viu…espere que acceptes!jejeje. Gràcies anticipades, i moltes besaetes.