Pau Alabajos

dimecres, 5 de març de 2008 – Universität Zürich

Agafem l’autopista cap a Suïssa, tenim més de 400 quilòmetres per davant i portem una miqueta de cansament acumulat, però tenim ganes d’arribar a la nostra nova destinació. Allà ens espera Anton Simó Massó, lector de català de la Universitat de Zuric que ha organitzat un recital per als estudiants de romanística. Anton va estar d’espectador a un concert que férem Cesk Freixas i un servidor a l’estiu en Constantí, un poble de la demarcació del Tarragonés. Aquest recital estava organitzat per una associació que es diu La Golfa i que treballa per la nostra llengua i la nostra cultura a nivell municipal i comarcal. L’actuació de hui està prevista per a les 18:15 i anem una miqueta estressats perquè ens ha costat eixir de Grenoble. Arribem a un quart d’hora escàs de l’hora marcada, amb el fetge a la gola. Anton Simó ens espera al costat del seminari de romanística. Pugem a l’aula i ens preparem per al concert: damunt de la taula n’hi ha unes fotocòpies amb les lletres de les nostres cançons, de manera que els estudiants podran seguir millor els temes del repertori. Estic situat a un metre escàs de la primera filera i la proximitat amb els espectadors em facilita la feina, s’estableix una comunicació directa que fomenta la interacció fluïda. Han vingut estudiants del seminari i també gent del centre català de Zuric, que ens conten la seua experiència residint a més de 1000 quilòmetres de casa. Una de les cançons estrela de l’actuació és una versió en alemany d’Al vent, cortesia de Toni de l’Hostal, que ens ha convidat a cantar-la en la seua imminent opera prima, que veurà la llum molt prompte i que serà editada pel segell Cambra Rècords. Després del concert, tenim l’oportunitat de xarrar amb alguns dels assistents que han tingut aquesta vesprada el seu primer contacte directe amb la cultura en català. Persones il.lustres entre el públic: Angelika Maass, traductora de la pràctica majoria dels llibres de Mercè Rodoreda a l’alemany, ha estat veient l’actuació i accedeix amablement a respondre algunes preguntes per al videobloc. Ens acomiadem d’Anton Simó i li agraïm la seua dedicació i complicitat. Abans d’anar-se’n cap a Constança ens passa un retall d’un diari escrit íntegrament en romanx on apareix una referència al recital de hui (si teniu curiositat, podeu pegar-li una ullada al vídeo que il.lustra aquesta crònica). Arrepleguem tot el material i ens n’anem cap a l’hotel. Demà serà un dia “lleuger”, tenint en compte que fins a Basilea només n’hi ha 90 quilòmetres de distància des de Zuric, en una horeta i mitja arribem sense despentinar-nos.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!