Pau Alabajos
TEORIA DEL CAOS
dijous, 3 d’abril de 2008 – Sala El Loco
El concert d’aquesta nit serà molt especial, tenint en compte que ens congregarem en la sala El Loco de València diversos grups i solistes de la comarca. El motiu no és altre que el cinquè aniversari de la plana web www.barriodelcarmen.net, una plataforma cibernètica per a nombrosos col·lectius i associacions de l’Horta que tracten de posar el seu granet d’arena perquè el món siga una miqueta menys lleig. No debades, entre actuació i actuació, es fa un parèntesi per llegir els comunicats i els manifestos que aquestos col·lectius han preparat per a l’ocasió: el Fòrum per la Memòria Històrica, Ca Revolta, Ja En Tenim Prou, Salvem Cabanyal-Canyamelar, Salvem Catarroja, REDI Xàrcia d’Immigrants, Ateneu Llibertari “Al Margen” i un llarg etcètera d’iniciatives cíviques i socials que treballen per la causa. Els mestres de cerimònies d’aquesta vetllada són el Indio, Tonino (CQC) i Robi Bertasi, que amenitzen l’estona mentre els grups van pujant a l’escenari i es preparen per a l’actuació. Pel que fa a l’apartat musical, el cartell és d’allò més divers. Cadascú és d’un pare i d’una mare, però en la barreja està el gust: Ernesto Urra, Caldito, Rascanya, Carmen y los Web.on.es i alguns vells coneguts amb qui ens fa molta il·lusió retrobar-nos, com ara Enric Cassassús amb el seu emotiu repertori de boleros en valencià, un concert preciós de veritat. Ell mateix és l’encarregat de presentar-nos, molt afectuosament, amb unes paraules ben sentides que fins i tot ens trauen els colors. Toquem una mitja horeta, amb un intens focus de llum que ens apunta directament a la cara. Supose que el públic ens deu veure de meravella, però em passe tot el concert amb els ulls tancats i només em percate que n’hi ha espectadors pels aplauidiments entre cançó i cançó. Deesprés d’una batucada sorprenent enmig de la pista de ball, li toca el torn a Kuami Mensah, pertanyent com diu ell “a la República Independent d’un Món Lliure”. Amb aquest músic africà i altres amics i companys d’ofici vàrem tindre l’oportunitat de compartir una vesprada en el llit vell del Túria, al costat del Pont d’Ademús sota el qual dormen cada nit desenes d’immigrants sense sostre, dins d’una jornada lúdico-musical per la integració: si feu clic ací podreu veure un breu reportatge sobre aquella iniciativa. En definitiva, una gran nit. No en hem pogut quedar fins al final perquè demà matinem i portem una setmana complicada, però ha valgut la pena. Per molts anys!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Espere imapacient el nou disc. Espere que em faça veure les coses clares com aquella primera cançò que vaig escoltar fa temps d’aquell xic del qual havia sentit parlar alguna vegada, Pau Alabajos.
Falten ànims i falta música que em done respostes.
Gràcies pel que em trasmés a través de les cançons….
Les paraules trasmiteixen sentiments i dessitjos, si les acompanyem de música….arriben a tocar el cor de la resta. És genial poder-te escoltar.