fera ferotge

ÒSCAR GUÀRDIA

20 de juny de 2011
cul(tura)
0 comentaris

Prats de Lluçanès

Dissabte vam pujar fins a Prats. La Trobada Gegantera de Prats de Lluçanès és d’aquelles que s’esperen tot l’any. Enguany, a més, els companys de Prats celebraven el vint-i-cinquè aniversari de la seva colla, així que la festa va ser doblement grossa.

Malgrat arribar tard per culpa d’aquest malaurat accident que ens va fer arribar a deshora i amb els ànims per terra, la Colla Gegantera del carrer de la Riera de Vic vàrem formar part de la festassa. 25 colles en total, totes les del Lluçanès, dos cercaviles alhora, un sopar a la fresca com en lloc, i després, concert fins a la matinada al Pavelló Municipal d’Esports. [n’hi ha més]

Al pavelló hi actuava Canvi de Plans, formació de Prats que no vàrem ser-hi a temps d’escoltar-los. La Iaia, són grans i prometen. Guanyadors de l’edició passada del Sona9 ara enregistren el que serà el seu primer disc, i ja l’esperem. Ernest Crusats amb la seva guitarra i els seus jocs de veus, acompanyat únicament amb un contrabaix elèctric i una mini bateria, van saber-se posar el públic a la butxaca en un lloc una mica ostil pel seu tipus de música.

Els Pets també estaven d’aniversari, presentaven la seva -també- vint-i-cinquena gira, on per commemorar-la oferiren un concert cronològic, on van començar per Vespre (Els Pets, 1989) i van acabar amb El que val la pena de veritat (Fràgil, 2010), permetent-se la llicència de deixar pel final el dics més venut de la seva història (Bondia, 1997) acabant amb la cançó que obre el disc i que des de fa moltes gires tanca tots els concerts. Em quedo amb les paraules d’en Lluís preludi de la cançó Què ens queda? (Sol, 1999): “S’amplifiquen les agressions als polítics i s’amaguen les agressions contra el poble. Si no ens indignem ens tornarem un poble covard”.

Amb Brams res de nou. A part de tocar algunes cançons dels seu últim disc (Oferta de diàleg, 2010) ofereixen el que el seus fans volen i esperen, així que tots contents. Un grup i un concert per a l’eterna joventut, on després del concert remember d’Els Pets, del concert de Pep Sala dilluns passat a l’Artèria Paral·lel per commemorar el vintè aniversari d’El més gran del pecador (Emi, 1991), i amb les entrades a la butxaca de Sopa de Cabra al Palau Sant Jordi, la trentena comença a fer una mica de vertigen.

 

A la foto hi veieu els nostres recent estrenats gegants, en Llucià i la Mercè. I us deixo el vídeo amb el ball que van estrenar per a l’ocasió en Vicenç i l’Àgata (els dos amb la càndida corona d’aniversari). Felicitats!

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!