Quina transició?
Després de tot el rebombori per l’Estatut català, aprovat pel 90% d’un parlament democràtic, l’amenaça dels militars, dels bisbes, l’actitud de menyspreu per una llengua suposadament espanyola del president del Tribunal suprem, la retenció a Madrid dels papers incautats pels franquistes, el no rotund a les seleccions catalanes, el boicot, la Cope-El Mundo-El País i altres collars del mateix gos em porten a pensar seriosament que alguna cosa no es va fer bé a la transició. Transició que va pemetre, per exemple, el Valle de los Caídos, el Fraga, el Samaranch i l’equiparació de víctimes amb botxins.
Quan va arribar el tripartit a la Generalitat vaig pensar que començàvem una mena de segona transició. A vegades penso que ni tan sols hem acabat la primera.
I Madrid va canviar oferir l’autogovern a les nacionalitats històriques de la Corona d’Aragó, principalment a Catalunya, a canvi d’afavorir cultural, economica i financerament a la part castellana fins el ofeg, de les aspiracions pròpies.
Aixó que diuen canviar-ho tot, per que tot continue igual, el que reament significa pitjor per nosaltres.