Només falta el llibre
Ara que pràcticament ja han acabat les negociacions pel nou Estatut de Catalunya, ara que sembla que tot estigui dat i beneït, estaria bé que algun periodista que sabés escriure i fos independent publiqués un llibre amb tots els detalls, pèls i senyals de com han anat les negociacions per veure l’evolució de cada partit. I a l’apèndix l’Estatut aprovat pel 90% del nostre parlament al costat, per poder-les comparar, de la cosa que n’ha quedat.
Vist com ens han desinformat els mitjans de desinformació habituals estaria bé que al ciutadà se li dibuixés el mapa exacte de com han anat les coses fins ara. Qui ha fet què i com. El garbuix mediàtic on ens veiem abocats cada dia ens impedeix veure els coses essencials, ens quedem sempre amb el titular, a la superfície, cosa que li va molt bé al Poder.
S’acosta una insuportable campanya que la única cosa que aconseguirà serà crear encara més desinformació, estaria bé fer un repàs dels moviments de totes les formacions polítiques. Potser haurem d’esperar vint anys a saber la veritat de les negociacions. No seria la primera vegada.
Tinc la impresió, que no caldria gaire recerca per fer aquest llibre. No crec que hi hagin masses tripijocs. Les ambicions han estat transparents. En Mas fa el primer pas i escenifica el que tots tenien al cos: la por a no ser prou forts, la suor freda de no estar a l’alçada. Ell s’atreveix, queda tant afavorit a les fotografies. Ell, els dona la quartada a tots. Potser si ell no s’hagues venut per una foto, caldria aquest llibre. Aleshores, Esquerra ho hagués tingut més magre. La negociació hagués existit amb tota la seva complexitat i haguessim vist fins on arribaven tots.
El que m’agradaria és un llibre de com s’ho fan dins els partits. Tinc la sensació que allà si que hi ha delictes, marro i trencadissa d’ous sense patates ( a Can Parellada encara no ho fan això). Vaja, tenir una primera fila per veure com en Mas pentina la calva d’en Felip Puig, de com Iniciativa es suicida davant les portes de Furest i els nois de la bicicleta s’ho miren mentre el glamour els desintegra, de com ERC sobreviu pensant que té la Plataforma el darrera i que no hi ha retorn, ni UVIS: que dir No a l’EStatut ( amb vot nul o sense) és el que cal encara que l’amic Zapatero sigui tan bon paio i hagin de sortir del govern.
Hi ha molt per escriure però seria safareig de vanitats, d’incapacitats, de covardies, de miralls deformats …. No crec que la negociació sigui el que importa. Ni l’aeroport, ni els cales. El que importa són els vots del Parlament de Catalunya llançats a les escombraries. Això és l’únic que ha passat. La resta són almoínes, engrumes perquè en Mas es pugui sentir bé, en Maragall dormi una mica i en Saura és relaxi… Visca Polònia!!!!