Militars i jutges
Primer ha sigut el militar faccioso amb l’amenaça de treure els tancs al carrer i entrar per la Diagonal de Barcelona(?) si l’Estaut català s’aprova, encara que el 89% del seu parlament hi estigui d’acord. Després la pel·lícula ha seguit amb l’escena del president del Tribunal Suprem espanyol, l’estimat(?) Francisco José Hernando, amb aquella graciosíssima comparació entre apendre català i ballar sevillanas. I es queixa que els jutges que treballen a Catalunya (i al País Valencià i a les Illes Balears i al País Basc i a Galícia) hagin d’apendre la llengua pròpia del territori on treballen. Està clar, el català, l’èuscar i el gallec són llengües de segona divisió (o de sisena!) que la gent només aprèn obligada. En canvi la seva, de llengua, la gent l’aprèn perquè és una llengua culta i superior.
La gravetat de tot plegat no són les paraules, que ja fa segles que les pensen i les apliquen, sinó qui les diu i els seus càrrecs. No són energumens anònims que deixen anar bajanades a la barra d’un bar polsegós, són gent amb una gran responsabilitat i molts subordinats disposats a complir ordres. Cal demanar explicacions, no distreure’ns dels nostres objectius i seguir pujant la muntanya, encara que sigui maleïnt-los.
I fa quatre dies el cap de les forces armades de terra, mar i aire, el borbó Juan Carlos I, felicitant-nos el bon nadal per televisió. Té nassos.
I aquests personatges també els paguem els catalans amb els impostos corresponents pot-ser que ens plantegéssim una plantada i és que sempre és el mateix a part d’aquests càrrecs, primer el Chaves després l’Ibarra ara tocarà la Aguirre que fa dies que no diu res amb l’espant de l’helicòpter o el senyor Blanco, tal i fot tots pensen el mateix de cares a Catalunya i lo bo és que sempre diuen que estimen molt Catalunya, això és com aquella frase tan tronada " La maté porque era mía"