Oi?

Algunes notes d'un bloc d'Oriol Izquierdo

Una petita aventura amb Montserrat Carulla

Aquesta setmana ens ha colpit la notícia que Montserrat Carulla, la mare de totes les actrius, ha mort als noranta anys. I de seguida m’han vingut al cap les cinc o sis vegades que vaig coincidir amb ella, el temps que vaig ser director de la Institució de les Lletres Catalanes, i sobretot una, a Sant Cugat. […]

Això era el 12 de març de l’any 2008 i s’esqueia que la Biblioteca Gabriel Ferrater acollia un homenatge a Josep Palau i Fabre, mort només tres setmanes abans. El regidor de cultura Xavier Escura i jo mateix vam presidir l’acte, que va consistir en una semblança del poeta per Sam Abrams i el recital d’una antologia de poemes dits per Montserrat Carulla amb música de Toti Soler davant una cinquantena de persones.

En acabar l’acte, la Carulla ens va oferir, al Toti i a mi, de tornar-nos a Barcelona. Aleshores tenia 78 anys, l’aspecte de iaia venerable amb què la recordarem per sempre i aquella proximitat implícita per exemple en la semblança que en feia Vicent Partal aquest dimecres passat. Ens vam enfilar tots tres al seu Mercedes i ens vam deixar dur tot conversant sobre tot plegat i alguna cosa més… tant com les circumstàncies de la conducció ho van fer possible.

I és que Montserrat Carulla conduïa com qui porta un cotxe automàtic, però el canvi de marxes del seu vehicle, ja una mica tronat, demanava un altre tracte, i encara ho exigia més la successió inacabable, eterna, infinita, de rotondes que has de recórrer per sortir des d’aquell cor del Vallès cap al món obert. Els records de Palau i Fabre que vam posar en comú, les anècdotes entre teatrals i familiars de Montserrat Carulla i l’elogi de l’aleshores prou recent Vida secreta del Toti van ajudar a fer passador aquell camí tan llarg en què es va convertir el trajecte des de Sant Cugat fins a Barcelona.

En baixar del Mercedes, vaig tenir la impressió que havia viscut una aventura única, singular, inenarrable. I no només per aquella excepcional companyia.

 

(A la fotografia, el 18 d’abril del mateix 2008 Montserrat Carulla llegeix durant l’acte que la Institució organitza cada any al Parlament per Sant Jordi, mentre me la miro de darrere estant.)



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Interiors | s'ha etiquetat en , , , , per oi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent