Oi?

Algunes notes d'un bloc d'Oriol Izquierdo

Mirallers, 7

Imatge

D’unes setmanes ençà hi passo gairebé cada dia, i per ara mossèn Cinto encara no se m’ha aparegut, ni quan miro a les finestres del quart pis del número 7, on diu que alliberaven animetes…

Diu que el carrer dels Mirallers, com tants d’altres del barri de la Ribera, fa referència als artesans que hi tenien els tallers de fabricació de miralls. I, si els miralls són un atefacte que et retorna la imatge de tu mateix i, en fer-ho, potser et reflecteixen almenys un bocí de l’ànima, no deu ser del tot estrany que s’hi trobés, amagada en un dels pisos de l’edifici del número 7, la casa de l’oració.

Allí, el pare Pinyol, deixeble de Francesc Palau Quer, que havia fundat un oratori en unes estretes coves de Vallcarca, vivia una vida de recolliment i devoció i, enderiat en la lluita contra el dimoni, practicava exorcismes sense autorització episcopal. Ho explica Joan Amades recollint les enraonies dels barcelonins, i en deixa testimoni Verdaguer en els dietaris escrits entre 1890 i 1892, les Llibretes de visions de Teresa i altres quaderns d’exorcismes.

Avui és fàcil suggestionar-se en passejar per aquells carrerons gairebé deserts fent ressonar els talons sobre les llambordes sota la mirada de la carassa de la primera cantonada de Mirallers. És clar que aquella dona de pedra sembla ser que indicava que hi trobaríeu tota una altra mena d’animetes, però aquesta ja és una altra història.

Imatge



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Paisatges, | s'ha etiquetat en per oi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent