Llegir i editar en temps de pantalles i xarxes
Internet i la implosió del llibre i la lectura
Llegir i editar en temps de pantalles i xarxes
D’una manera o d’una altra, avui utilitzem els ordinadors i la seva connectivitat a través d’internet per dur a terme qualsevol activitat. Es pot dir que cap no se n’escapa: accedir a la premsa, escoltar música, buscar receptes de cuina, consultar l’estat del trànsit, preparar un viatge o obtenir els resultats d’unes proves mèdiques, per posar-ne uns exemples al vol. La lectura, l’edició i l’accés al llibre no en són una excepció.
Les noves i no tan noves tecnologies del llibre
Podem caure en la temptació de pensar que llibre i tecnologia són dues realitats dissemblants, enfrontades, que tot sovint competeixen i que el llibre, aleshores, sol tenir les de perdre. Però aquesta seria una mirada catastrofista, un pèl simplista i radicalment inexacta, perquè el cert és que, des del seu origen, el llibre mateix és tecnologia.
És tecnologia la traducció del llenguatge en escriptura, a partir especialment de la invenció de l’alfabet. És una innovació tecnològica el pas del rotlle de papir al còdex de pergamí, que ja és, en tant que objecte, un llibre tal com nosaltres l’hem entès fins ara. I, no cal dir-ho, és tecnologia la invenció de la impremta, amb la qual la lectura pot esdevenir i esdevé una pràctica potencialment universal. I és gràcies a la tecnologia que, de Gutenberg ençà, la indústria de la impressió ha evolucionat continuadament, mecanitzant primer i informatitzant després el procés de fabricació del llibre, fins a arribar al moment actual de desmaterialització: allà on abans s’utilitzava plom i paper ara hi trobem feixos de llum en forma de bits.
Així, des de la seva primera aparició, les noves tecnologies van incidir en la fotocomposició i de seguida s’han anat incorporant al conjunt dels processos d’edició. Igualment, a partir de la introducció del pc, han estat una eina de suport a l’escriptura sense la qual avui ja costa d’imaginar que es pugui treballar, escriure. I ara, finalment, s’estenen com a suport físic i en forma de pantalles comencen a substituir el paper per a contextos concrets, cada vegada més amplis, de lectura.
Entre els primers testimonis coneguts de l’escriptura –les anotacions en tauletes de fang realitzades pels sumeris a Mesopotàmia fa cinc mil anys mal comptats– i els actuals e-readers on es poden carregar centenars d’e-books, gairebé una biblioteca personal sencera, hi ha un fil de continuïtat sorprenentment progressiu: si el resseguim pas a pas de cap a cap amb prou feines tindrem cap sobresalt; però, vist en el seu conjunt, considerarem segur que ha comportat almenys una o diverses revolucions.
Tot indica que ara mateix som en el punt en què una d’aquestes revolucions s’està consumant, inevitablement, fruit de l’evolució de les tecnologies de l’escriptura i de la lectura. Les pantalles conquereixen cada dia nous usos com a suport de la lectura. Quines conseqüències deu tenir aquest fet? Segur que moltes, encara que ara ens sigui impossible de concretar-les. Resumim-ne l’expectativa amb una analogia: la difusió del llibre va propiciar que en un moment donat s’anés abandonant la pràctica de la lectura col·lectiva i en veu alta i guanyés terreny, amb l’extensió de l’alfabetització, la lectura silenciosa, fins al punt que avui la forma més natural de llegir és en el recolliment íntim. Igualment, quines formes de lectura, noves o antigues, s’obriran i esdevindran majoritàries quan les pantalles s’hagin estès com a suport principal de la transmissió dels textos fins a ser-hi hegemòniques?
La desmaterialització del llibre…, i de la lectura
Fins fa ben poc temps el terme llibre designava sense gaire distinció tant l’objecte com el seu contingut. Quan algú deia que havia escrit un llibre o que l’havia llegit, la imatge que es congriava mecànicament en la ment del seu interlocutor era la d’un paral·lelepípede format per un conjunt de fulls escrits, relligats i enquadernats, posats en l’ordre en què han de ser llegits. Ara, cada vegada més, distingirem entre el text que llegim, això és l’obra, i el suport en què el llegim, ja sigui un llibre convencional, la pantalla de l’ordinador o del televisor o qualsevol dispositiu mòbil: un telèfon, una tauleta, un llibre electrònic. Es parla de la desmaterialització del llibre i no són pocs els editors, o els llibreters, que ja es veuen ells mateixos, si no ara en un futur no gens llunyà, com a proveïdors de continguts per als lectors.
Si bé fins ara podíem accedir a un mateix text en diverses edicions –una edició de bibliòfil, una edició de butxaca, per posar-ne exemples extrems–, per la seva pròpia naturalesa el llibre era un objecte tancat, acabat, que només podíem llegir sense modificar-lo, per més que poguéssim subratllar-ne fragments o fer-hi anotacions a mà. Ara, en canvi, els nous suports ens ofereixen llibres que són objectes oberts, que podem adaptar a les nostres necessitats de lectura (per exemple, augmentant-ne el cos de lletra) i que possibiliten una certa interacció, cada vegada més potent, que segons el llenguatge habitual en el sector es diu que enriqueix la lectura –per bé potser seria més exacte dir que ens en pot distreure–: paral·lelament a l’acte de llegir, el dispositiu permet cercar el significat d’una paraula al diccionari, escoltar la música o veure les imatges a què al·ludeix un passatge del text, compartir les nostres impressions en temps real a través de les xarxes socials, interactuar amb el text mateix, amb el seu autor o amb altres lectors… Però, quan despleguem totes aquestes activitats, encara llegim un llibre, o una obra en un llibre? O ja estem fent una altra cosa?
El DIEC defineix el terme implosió com l’acció d’esbotzar-se, de rompre’s de fora a dins. El dubte que podem tenir és si la pantalla com a suport de l’escriptura i la lectura i la connectivitat extrema no provocaran, no estan provocant ja, una veritable implosió del llibre i la lectura, després de la qual el llibre ja no serà més un llibre tal com el coneixem i la lectura que se’n farà ens costa ara de reconèixer com a lectura. I tal vegada, paradoxalment, serà a causa d’aquesta implosió que un nombre més alt de lectors que mai dedicarà més temps que mai a la lectura gràcies a un accés més assequible que mai al major nombre de textos imaginable. Potser es llegirà més que mai, doncs. Però quina mena d’activitat serà la lectura?