Oi?

Doncs l’altre dia assisteixo a una activitat oberta sobre el molí Viure de l’Aire, el projecte eòlic comunitari que hi ha a tocar de Pujalt, i se m’adreça una persona i em demana si jo sóc jo.

I quan li dic que sí, que jo sóc jo, em comença a parlar dels poemes de Moments feliços, de com en va compartir la lectura amb una amiga, com si fessin un club de lectura particular, i de la necessitat que van tenir, després, d’il·lustrar algun dels poemes.

No passa gaire sovint, per no dir gairebé mai, que coincideixin per atzar un poeta i un dels seus lectors. I encara menys que el lector se li adreci després d’haver-lo reconegut. I ja és del tot insòlit que te’n tornis cap a casa amb el premi d’un dibuix.

Dono les gràcies a Teresa Miret, que aquell dissabte, afortunadament, va superar la prudència i se’m va donar a conèixer, i a Mercè Padial. Els les dono, encara més, per la feliç iniciativa, que em va dir que era del tot privada, gairebé íntima (i que m’ha autoritzat a compartir aquí), de mantenir aquesta activitat de lectura fins a confegir un dos x 15, amb trenta poemes de quinze autors.

Que seria bo que tingués continuïtat i rèpliques. Moltes!