Des de casa és poc menys d’una hora de camí, anada i tornada. Has de pujar fins al final del carrer dels Germans Desvalls, deixar enrere Can Llupià i endinsar-te al parc de Collserola pel camí de Can Massó. […]
Poc després de deixar el trencall per on segueix, a l’esquerra, el GR6, trobes l’entrada a un corriol accessible però mig amagat. Si l’agafes vas enfilant-te cap al Portell de Valldaura pel que queda d’un antic camí, avui ensorrat i força emboscat. Devia ser el camí antic de Can Massó, vist l’ample i el pendent que té en alguns trams i que en algun revolt queda un bon contrafort de pedra per salvar branques de torrent. Avui Can Massó és a penes una esplanada a tocar del pi que presidia la torreta i alguns marges i canals que resisteixen el pas del temps. Com la bassa circular que hi ha un tros més amunt.
Però encara en som lluny. Seguint el camí, si no bades, trobes a l’esquerra una rajola clavada a la pedra amb la inscripció “Font de la Poca Aigua“. Ara mateix no en queda cap traça, però només el nom trobo que té una gran capacitat d’evocació.
He estat temptat de tornar-hi amb un càvec per netejar el clot i fer-hi aparèixer altra vegada el petit broc per on se suposa que hauria de rajar un fil d’aigua. Anys enrere hi era, i alguna vegada s’hi feia un bon bassal. Vaig poder-lo retratar fa un parell d’anys, a la primavera.
Potser sí que hi tornaré amb el càvec. Però encara em detindran per agredir l’espai del parc natural…