Oi?

Un tros enllà d’on hi havia la Font del Gos, al final del camp de futbol, tresques amunt i trobes el corriol que surt al camí de can Llupià.

Així que m’hi enfilo veig, a mà esquerra, una estesa de porqueria, sobretot papers i, ara pla, algunes màscares. I, a primer terme, com si la Q fes l’ullet, una reina de trèvol, que et mira altiva, com reptant-te a llegir l’escena en un sentit diferent a la impressió que t’ha fet d’entrada. Que és que cal ser molt porc, i ja es veu que en som, per perdre tot allò allà d’aquesta manera.