Oi?

Gràcies!

[…]

Fa pocs dies una persona que l’ha tractat prou m’explicava que Francesc Vila Rufas era molt a la vora del final del trajecte. La sorpresa, doncs, no ha estat tanta com la que expressava el company Isern. L’emoció, en canvi, sí.

A mi, com a tants altres, en Cesc m’ha acompanyat sempre, amb il·ustracions o acudits en diaris, en revistes, en llibres i més enllà. Ara, remirant entre coses, per exemple, he trobat un Viatge a la Lluna amb text de Josep M. Espinàs i música de Xavier Montsalvatge, un disc del 1969 en l’estela de Jacques-Dalcroze i Joan Llongueres, amb caràtula il·lustrada per Cesc.

N’escanejo el dibuix central, aquesta colla de nens de l’escala que prepara la seva prometedora nau dels somnis, com a record i homenatge, petit, sentit.