jotajotai |
Dol |
divendres, 22 de desembre de 2006 | 20:16h
Trasbals. Acabo d'escoltar per la ràdio la notícia de la mort del ninotaire Cesc i m'he quedat blanc. El dimecres de la setmana passada, just en rebre el número de desembre de Serra d'Or vaig deixar testimoni en aquest Bloc (vegeu aquí) de la meva sorpresa davant l'inequívoc to de comiat que tenia la col·laboració del ninotaire en l'espai a la pàgina primera interior on cada mes ens trobàvem el seu acudit. La que, a fi de comptes, ha resultat ser la seva darrera col·laboració. (n'hi ha més)
Ara sí que li trobem tot el sentit a la frase que va escriure-hi: "Una abraçada a tots els amics de Serra d'Or. Gràcies per tot!". Com que sóc col·laboradopr de la revista conec una mica els terminis amb què funciona el lliurament dels originals. Calculo, doncs, que Cesc va elaborar el seu comiat fa un parell de mesos, sabedor segurament de la veritable dimensió del que ens estava dient.
No trobo millor manera d'acabar que recuperar la darrera frase del meu apunt anterior: jo ja el començo a enyorar.
