Oi?

Algunes notes d'un bloc d'Oriol Izquierdo

De l’economia social i els processos personals

Resulta que la setmana que ve tindrà lloc una Jornada Internacional Interuniversitària d’Economia Social i Cooperativisme i, per aquelles coses, el bloc que l’acompanya buscava el cas d’un diguem-ne emprenedor per fer-li una petita entrevista. I van ensopegar amb mi i amb el cas de Sopa de Lletres. En vam parlar una estona amb Mireia Martínez, i això és el que n’ha recollit: […]

“La societat civil estem demostrant que tenim una gran capacitat de transformar-nos i crear coses noves”

Començar de nou i emprendre una aventura sempre és arriscat, i no en són pocs els dubtes que sorgeixen: sortirà bé? Podré fer la vida que duia fins ara? Aconseguiré realitzar-me com a persona amb aquest nou projecte? Són moltes les preguntes que un es fa en els moments previs a engegar un projecte. I és una situació que no coneix ni d’edats, ni de sexes, ni de condicions socials.

Després d’una vida dedicada a la docència, als llibres des de la seva feina com editor i els últims sis anys al capdavant de l’Institut de les Lletres CatalanesOriol Izquierdo es va veure forçat per les circumstàncies a fer un canvi de vida. Juntament amb la seva dona, nutricionista i escriptora, van obrir Sopa de Lletres, una petita botiga al barri d’Horta on no venen qualsevol tipus de menjar, sinó “plats cuinats i productes sans que ajudin a les persones a mantenir una dieta saludable”.

Així doncs, tenim la sopa. Però, i les lletres? Doncs no gaire lluny. Allà mateix, un cop al mes organitzen una activitat cultural a peu de carrer.

Amb només dos anys de vida, han aconseguit convertir la seva botiga en molt més que un simple negoci. S’ha convertit en un punt de trobada on la bona alimentació i la cultura van lligades de la mà. Una manera de seguir vinculats a la professió que tant bons moments els ha fet viure. I és tant l’èxit que han tingut, que s’han proposat un nou repte: l’Espai Sopa de Lletres a un local annex que seguirà la mateixa filosofia que l’original però ampliant la oferta de productes i àpats.

En Màrius Serra va dir referint-se a vostè: “Que algú que ha ocupat un càrrec institucional munti després una botiga de barri hauria de servir d’exemple a la classe política”. Realment ha estat un gir de 360º!

Sí, les circumstàncies em van forçar a tirar endavant per un altre camí.

A les persones que volen emprendre i tirar endavant la seva idea, què els diria?

Que el més important és l’actitud, construir-te el teu propi camí per aconseguir allò que vols.

A l’hora de muntar un negoci, on surten més dificultats és quan es busca finançament. En el seu cas, van optar pel crowdfunding a través de la plataforma Tot Suma [A través d’aquesta plataforma de micro mecenatge, les persones tenen 44 dies per recaptar els diners que han demanat per poder finançar el seu projecte].

Sempre fa respecte demanar diners a amics i familiars…i per això vam voler provar el crowdfunding. La resposta que hem tingut ha estat molt bona. L’entorn et respon d’una manera solidaria i generosa que t’omple d’esperança.

 Com va ser el procés?

Davant la incertesa que teníem a l’hora d’iniciar el nostre projecte, ens vam fixar un objectiu raonable des del punt de vista de les necessitats però que no deixava de ser discret.

El dia 27 ja havíem aconseguit el nostre objectiu i vam fixar-nos-en un de nou. L’hem aconseguit quedant-nos disset dies al davant. Podríem haver continuat amb un nou objectiu però hem decidit parar aquí. Tot i així, la gent ha continuat fent donacions.

Realment les xarxes socials han tingut un pes important en la vostra nova aventura

Sí, però també et diria que si no hi fossin, haguéssim trobat una alternativa. Tot i així, reconec que les xarxes socials han suposat una vertadera revolució. A través d’elles passen moltes coses. Som molt més visibles els uns amb els altres i permeten que hi hagi una presència permanent.

Malgrat que el seu negoci no està constituït com a cooperativa, m’interessa conèixer què en pensa del cooperativisme i què creu que falta per consolidar-lo com un model alternatiu a l’actual?

Hi ha un fet que em crida molt l’atenció i és el fet que, amb la tradició cooperativista tan fonamental i fundacional com la nostra, el cooperativisme tingui tan poca presència pública.

Tinc la sensació que és molt poc visible, que ha perdut valor… Hi ha empreses amb arrels cooperatives que sembla que amaguin el fet de ser-ho perquè ara el que es porta i té valor són les empreses mercantils. Aquí tenim un problema col·lectiu.

Amb l’experiència d’haver iniciat un projecte des de zero, creu que Catalunya és un país que permet ser emprenedor i sortir-se’n?

És un país que té una llarga tradició en aquest sentit, però la situació és el que és. En general, no només el cooperativisme, patim una forta normativització que obstaculitza i dificulta la creació d’un negoci. És una cursa d’obstacles.

Però, deixant de banda temes administratius, la societat civil en general estem demostrant que tenim una gran capacitat de transformar-nos, de crear coses noves.

Mireia Martínez



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Carnet, Entrevistat, Sopa de Lletres | s'ha etiquetat en , , , , , , per oi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent