Càceres, Extremadura. Dos de la vesprada. Fred, pluja intermitent i fort vent. 7 hores de viatge amb escala
nocturna a Madrid. Només 40 minuts de concert. No hi ha prova de so. Però eixim a l’escenari i flipem..
La
ruta començar dijous a la nit. Partim de València a les 21:30h, fem escala a Madrid i de bon matí, a les 07:30h reprenem el
camí cap Càceres. Allí actuem al festival Extremusika
que cada any reuneix desenes de milers de persones al recinte firal de
la ciutat. I la veritat ens deixa amb la boca oberta.
Tots
tenim prejudicis i tòpics incrustats en la nostra consciència
col·lectiva. Uns prejudicis que fan que nosaltres mateixos enfortim
sense voler-ho les barreres que ens dificulten el pas. Més encara quan
es tracta de territoris lluny de casa que coneixes només per la
polèmica mediàtica de torn. Doncs sí, nosaltres els teníem. Ho reconeixem.
Creiem que arribaríem a Càceres, eixiríem a tocar i no hi hauria ningú.
Que a les 14:00h de la vesprada ningú va a veure un grup que canta en
valencià a un festival d’Extremadura. I menys amb el temporal de pluja
i vent que assolava el recinte.
Doncs no. Tot al contrari.
Només eixir a un dels tres enormes escenaris del festival, quedem
de pedra. Allò estava ple… Ple! Ple d’una gentada amb ganes de festa
que resistia a la pluja i el fred d’aquell divendres a migdia. La
sorpresa més gran, però, arriba quan de sobte una bona part de la
gent comença a cantar les primeres cançons. Patim problemes tècnics però la pujada
d’adrenalina de saber-nos a Extremadura (en directe per a la televisó
autonòmica i per a Radio 3) i veure com hi ha tant gent que se sap les
cançons i les canta en la nostra llengua és indescriptible. Altres, la
majoria, no se les saben però canten i ballen igual. Tots ens
miren amb cara entre estranyada i alegre. Com la que devem fer
nosaltres.
Un cop acabat el concert, però, no tenim molt de
temps per a celebrar-ho. A les 16:00h agafem la furgoneta per a
enfrontar de nou les set hores de camí cap a casa. Arriba cansats,
morts, però immensament feliços. Perquè aquestes són les xicotetes
victòries que ens fan continuar endavant. Les xicotetets victòries que
hem aconseguit, no ho oblidem, entre totes i tots.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!