Obrint Pas: Diari d'una gira

El divendres és el dia del concert. El dia en què el somni de tocar a Amèrica és farà realitat. Encetem la llarga jornada tranquil·lamanent, dormint i degustant una exquisides ‘arepas’ de blat de dacsa amb suc de fruites tropicals. No hi ha molt més a fer. A les 12h són les proves de so al Parque de los Caobos, una gran parc públic que hi ha al centre de la ciutat que havia estat molts anys abandonat i que actualment ha estat recuperat per realitzar activitats lúdiques. El concert serà gratuït i amb un gran escenari cobert. No podia ser millor…

A les proves coincidim amb la gent d’Area 23 els mateixos que canten un fragment de la cançó ‘Somnis de Lluna’
del nostre darrer disc. Encara no els coneixíem i en tenim ganes.
Provenen del barri del 23 de Enero i són gent humil, valenta i
lluitadora. Parlem de Venezuela, dels Països Catalans, de música i de
política. Parlem de tot i no ens oblidem de la col·laboració que avui
farem sobre l’escenari per primera vegada. Tot una glopada d’aire fresc!

De nit el comença a les 5 de la vesprada i acabarà passades les 12h per tal de
facilitar a tothom el transport cap a casa (Caracas està considerada
una de les ciutats més perilloses del continent). Poc a poc el parc
comença a omplir-se de gent i quan cau la nit unes tres mil persones es
reparteixen per l’enorme recinte. És increïble. El primer torn musical
correspon al rapers Baroni i al grups de fusió Circo Vulkano.
La seua música encèn l’escenari. Toquen una barreja d’estils festius i
desenfrenats entre la cultura gitana i la sudamericana. Després d’ells
punxa el dj Afro i el nostre Chola que fa el que pot per a demostrar perquè és un dels referents del drum’n’bass a la península.

Finalment els Area 23 salten a l’escenari. El seu concert és una bomba. Disparen
cançons carregades de vida i combat mb el més pur estil guerrer
d’aquesta ciutat. Fins i tot ens dediquen unes paraules ‘a los Obrint
Pas que se han venido a guerrear a Caracas’. Sota l’escenari molta gent
vinguda de les immenses i temudes barriades pobres però combatives
d’aquesta ciutat. Petare, el Valle, el 23, Guarataro… tots hi són
presents. El concert acaba amb la seua ‘Gente de barrio’. Espectacular.

Darrere d’ells anem nosaltres. Estem nerviosos. Molt nerviosos. El concert el
retransmeten per la tele i dues pantalles gegants s’encarreguen d’apropar a la gentada el que passa a l’escenari. Preparem les coses i
ens disposem a començar. Hi ha moltes ganes de donar-ho tot. De
mostrar-ho tot. De gaudir-ho tot. Dos presentadors d’Avila TV criden el
nostre nom. Ens presenten i animen a la gent. Finalment eixim a
l’escenari. No podem descriure exactament què se sent quan estàs tocant
a Caracas davant de tant gent. Potser senzilllament és aquella sensació
de flipar, de pensar que estem a l’altra punta del planeta, que ho hem
aconseguit fer en la nostra llengua. O potser és només l’adrenalina que
et creix quan veus els rostres d’aquella gent cridant les teues cançons
i intentat compendre-les. A l’escenari tots ho donem tot. Sota d’ell,
la gent balla en rogle formant un pogo espectacular.

Passen les cançons fins que els Area 23 pugen a l’escenari amb
nosaltres a cantar ‘Somnis de Lluna’. Apoteòsic. Almenys per a
nosaltres. Els Area 23 engorilen a la gent perquè facen una ‘bulla’ de
10 segons. Tothom crida. Nosaltres no ens ho podem creure. Mai ens ho
hauríem cregut. El concert acaba i de seguida en fonem en abraçades.
Avui ha estat el dia. Avui ho hem aconseguit. Però això no és tot.
Només acabar una camèra ens entrevista per a Avila TV i una altra per a
Venezolana de Televisión.
És l’informatiu estatal, un dels de més audiència. Volen saber que
opinem dels conflictes que viu el país i d’altres fets d’actualitat
nacional i internacional. Encara xops de suor, amb la respiració
trencada contestem a les preguntes de política internacional per a
l’informatiu de la primera cadena estatal. Això sí que no ens ho
esperàvem!

El concert continua després de nosaltres amb un excel·lent grup de reggae anomenat Nou Vin Lakay.
El cantant és haitià i demostra tota la força pròpia de les illes del
Carib. Nosaltres aprofitem per relaxar-nos i fer contactes. Molta gent
se’ns apropa i ens felicita. Dóna gust. Finalment acabem a la terrassa
de música salsa ‘Rajatabla’ ballant amb tots els nostres nous companys
d’aquest remot però immensament acollidor país.

Videobloc (III):

^{(El
videobloc es una experiència que realitzàrem amb una
càmera de fotos normal i corrent)}