Obrint Pas: Diari d'una gira

A Caracas marxem amb la gran il·lusió de travessar l’Atlàntic. És com un somni fet realitat. Fa molts anys que ho anàvem buscant i enguany, per fi, ho hem aconseguit. El viatge en avió se’ns fa llarg, etern. Ens alcem a les 4 de la matinada, alguns sense poder dormir, i marxem des de Manises fins a Barajas. A Madrid ens esperem quatre hores fins que el Litus de
Propaganda, L’Edgar de Partisano i el Jaume Figueres arriben des de
Barcelona. A les 12:30h agafem un gran avió que ens portarà al nostre
destí: Caracas.

A l’avió intentem fer de tot per a matar el temps.
L’excitació, però, és massa forta i no ens deixa descansar. Les hores
semblen no passar. Les postures cada cop són més incòmodes. A més, és
de dia i el desfase horari, al qual no estem acostumats, posa a prova
la nostra resistència. Finalment, 9 hores més tard, aterrem a Caracas.
Per fi hem arribat. Ja hi som. Amèrica!

Quan baixem de l’avió ja respirem l’atmosfera tòrrida d’aquestes latituds.
Passem el control de passaports i creuem l’aduana. ‘Bienvenidos a la
República Bolivariana de Venezuela’ Estem a territori veneçolà! Més
enllà de la porta un gran amic ens espera: David Segarra. Ell és el
culpable de tot això i gràcies al seu esforç hem arribat fins ací. Amb
el David hem compartit moltes coses des de la infància. Militàncies,
aventures, concerts, treballs a diaris com L’Avanç, ens ha unit amb
aquest personatge atrevit i tossut que actualment viu a Caracas. Ell
fou també qui ens dissenyà la portada del darrer disc i les noves
samarretes.

El David serà el nostre guia. Amb un vell autobús creuem la serra d’Avila que
separa el carib de la ciutat i ens endinsem cap al caòtic i increïble
monstre urbà que és avui dia Caracas. Només entrar les primeres cases
amuntegades de les faveles urbanes ens sorprenen. Desenes de milers de
cases de fusta, cartó, xapa i altres materials cobreixen de dalt a baix
les muntanyes que encerclen la ciutat. De fons, els vells gratacels
nascuts a l’ombra de l’opulència petrolera dels anys seixanta -molts a
mig acabar- contribueixen a crear una escena del tot surrealista per
als nostres ulls. El David ho sap i se’n riu. La veritat és que sempre
és emocionant entrar a una nova ciutat però Caracas és, per a
nosaltres, tot un món nou d’olors, imatges, sabors i realitats que
desconeixem. De moment!

Videobloc (I):

^{(El
videobloc es una experiència que realitzàrem amb una
càmera de fotos normal i corrent)}