Afedemón!

Aquest interval de temps, segons l’empresa Danba, és el que passen els nostres fills adolescents davant les xarxes socials. Carlos Pavía i Alfonso Hermoso, socis de la firma, monitoritzen uns dos mil ordinadors a petició d’uns pares temerosos dels perills on line.

Desenganyem-nos. La generació dels nostres fills és una generació lligada a les xarxes socials. Malgrat intentem evitar els riscos que comporta una navegació no tutelada, hem de ser conscients que no podem canviar la realitat. Els nostres “petits” s’han fet grans. I, de la mateixa manera que nosaltres quedàvem a la plaça per establir relacions socials, ells, el que fan ara, és quedar pels xats.

La manera de comunicar-nos ha canviat. Això és una veritat que tant afecta als nostres adolescents o preadolescents, com a nosaltres mateixos. Sense convertir-nos en eremites, ens és més còmode “parlar” des del sofà de casa nostra que sortir al carrer i pelar-nos de fred. És un dir.

Els portàtils s’han fet imprescindibles a les cases. I penso que no ens ha de sorprendre llegir que els nostres fills els utilitzen, en comptades ocasions, per estudiar. Malgrat l’empeny dels progenitors, la navegació virtual és per a ells una finestra massa gormanda com per a “perdre” el temps cercant informació, a les pàgines de Viquipèdia o bé Google, relacionada amb allò que han d’estudiar.

D’acord amb l’informe de l’esmentada empresa, el top ranquing l’encapçalarien el Facebook i el Tuenti. Seguits per Google, Youtube, el correu de Yahoo i Gmail, Minijuegos, el diari Marca, el canal de dibuixos animats Cartoon Network i Megavideo.

No ens posem les mans al cap. Paga més la pena assumir aquesta realitat i respectar les seves aficions. Si no és així, correm el risc que no ens expliquin res del que fan durant aquestes llargues estones davant la pantalla.

Això sí, no baixar la guàrdia. Estar alerta davant de la quantitat de desaprensius que utilitzen aquesta exposició continua dels nostre querubins per tal d’intentar persuadir-los. Xarxes de pederastes s’amaguen fàcilment emprant imatges i registres corresponents a menors, amb l’únic objectiu d’enganyar-los i aconseguir, mitjançant amenaces, fotografies per afegir als seus àlbums perversos i delictius.

Oferir la informació i prendre precaucions davant d’aquests nous delictes és el que hem de fer els pares. No ens queda d’altra. No podem posar-nos una bena als ulls i fer veure que el nostre fill no es connecta mai, que només utilitza l’ordinador amb la finalitat de recopilar informació pels treballs manats a l’escola.

Malauradament, els perills estan per tot arreu. No només on line.

En qualsevol cas, i sempre d’acord amb els informes de l’empresa Danba, els nostres fills no es porten tan malament. La mitjana d’alertes que s’envien a cada família que té contractat aquest servei és de vuit mensuals, només. Això, diuen, és un indicatiu que fan una navegació relativament responsable.

Com afirmen els nostres adolescents, categòricament, si no ets a la xarxa no ets ningú. Alguna part de veritat deuen de tenir, encara que no ens estigui bé.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!