Afedemón!

Ell, en canvi, com s’acostuma a dir, “no tenia pèls a la llengua”. No es casava amb ningú. Defensava les seves idees encara que no agradessin als seus companys de partit. Així ho va demostrar i es va guanyar enemistats. A cop de ser conseqüent amb el que pensava en cada moment. Sense haver de seguir al “ramat” perquè sí.

Avui en dia costa trobar un polític d’aquestes característiques. Potser perquè no duraria ni un sospir. Els grups polítics s’han convertit en capses hermètiques d’on s’hi convida a marxar a qui no combrega amb el seu ideari. No es permet el pensament individual, hi manquen les diferències de criteri. Tot plegat enriquiria la política, li aportaria colors, noves formes. I (potser) s’eliminaria el fantasma de la desafecció.

Ahir vaig tornar a veure l’entrevista que li va fer al seu dia la Sílvia Coppulo pel programa (S)avis i em va impressionar, de nou. Com diu la periodista, l’eix de la vida d’Heribert Barrera és i ha estat la recuperació nacional de Catalunya. Un home políticament incorrecte i irreductible, certament.

M’agraden aquestes persones. Que diuen el que pensen sense deixar de ser educades ni afables. Independentment de la seva ideologia política, que hi puc estar més o menys d’acord, em commou la manera en què argumenta els seus ideals amb naturalitat, sense fer cap escarafall, amb la senzillesa i honestedat d’un home que ha lluitat per un país i l’ha defensat des de diversos fronts, només amb una única finalitat: salvaguardar la seva pàtria.  

Home polèmic perquè ha estat capaç de dir el que molts pensem però no gosem dir. Intel·ligent i culte. Bon orador. Conciliador. Conseqüent. Carismàtic. Un català de soca-rel.

En pau reposi.