Afedemón!
Bloc de les terres de Lleida
Shawn Bayern, un programador de la Universitat de Yale, ha creat el joc virtual del Pedra, Paper, Tisora. L’home contra la màquina. La màquina contra l’home. Tenint en compte que en el comportament humà hi intervenen altres factors que els estrictament aleatoris, la màquina els estudia i, mentre perd algunes de les seves primeres jugades, són just les que necessita per explorar les tendències del rival i elaborar els patrons per derrotar-lo sense suar gens ni mica.
La meva mare, quan no em sortien bé les coses, sempre em deia que perdent s’apren. Jo, en aquells moments, no veia res més que l’ensopegada. I no atenia a raons. Amb els anys i l’experiència, he entès el que em volia dir amb aquelles sàvies paraules.
Certament, una de les fòrmules de l’aprenentatge, és mitjançant l’assaig i l’error. Així vam començar a caminar. Caure i aixecar-se és la millor manera d’aprendre. Això, per descomptat, és extrapolable a qualsevol activitat quotidiana. A la vida mateixa.
La repetició de les conductes que, amb els anys, es fan cada cop més complexes, no farà desaparèixer els errors, no pas—fracassar és humà i vital per a la nostra supervivència—tanmateix, en cometrem menys. El secret, l’oportunitat que ens brinda l’assaig, és aprendre dels errors. Observar on hem ensopegat, què ens ha fet caure, quina cosa hem fet malament. Tot plegat, recopilar tot allò que ens fa equivocar-nos i no ens permet avançar i, amb determinació, agafar un altre camí.
Edward L.Thorndike, professor de psicologia durant més de trenta anys al Teachers College de Columbia (EEUU) i un dels precursors del conductisme, va observar que la conducta aleatòria d’un gos tancat en una caixa-problema, quan el seu menjar es troba a l’exterior, farà que el gos es bellugui de manera arbitrària d’un costat a l’altre de la caixa. I pot ser que, en un d’aquests moviments, premi una palanca que sigui el dispositiu de sortida i, d’aquesta manera, obtingui el menjar. Si aquesta situació es repeteix, l’animal acabarà aprenent, per tempteig, que cada cop que premi la palanca, obtindrà el menjar.
Recuperant el joc virtual del Pedra, Paper, Tisora, és inevitable “pensar” si les màquines poden “pensar” (i disculpeu la redundància). I hom arriba a la conclusió que, efectivament, poden aprendre i raonar amb l’única finalitat de resoldre problemes. De la mateixa manera que els animals racionals i irracionals.
Al capdavall, com postulaven els primers investigadors de la Intel·ligència Artificial “El cervell és un solucionador intel·ligent de problemes; imitem al cervell!”.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’ha agradat molt llegir aquesta reflexió que fas de l’amistat, de fet m’ha fet pensar en el poema que vaig fer el 2010 sobre l’amistat, si el vols llegir pots
anar al meu blog, “Amb els cinc sentits” Synera. “l’amistat”
Isabel.