Afedemón!

El líder libi Moammar al-Gaddafi, en una entrevista que li ha fet la BBC, ha afirmat que és estimat pel seu poble i que, els que surten als carrers protestant contra el règim, es troben sota la influència de medicaments subministrats per Al-Qaida.

Ibrahim Dabbashi, l’ambaixador adjunt de Líbia davant les Nacions Unides, ha assegurat que el líder del seu país, Muammar al-Gaddafi, està boig i no es deixarà capturar viu.

Paraules inquietants. Les unes i les altres. El coronel no només ha passat d’àngel a dimoni, sinó que ja rep els qualificatius de no estar psicològicament estable. 

Espanta el no saber del que aquest home és capaç. Els rebels estrenyen el cercle al seu voltant. I se sent ofegat i maltractat per Occident i per Al-Qaida, que se l’escolten amb una rialla a la boca. No en va, ha acusat Occident d’abandonar el seu règim dient: “Em sorprèn, ja que som aliats d’Occident en la lluita contra Al-Qaida, i ens abandona ara que estem lluitant contra els terroristes”.

Aquí no només està en joc el petroli. L’ambaixador ha afirmat que se suspendran les exportacions de bren només per motius de seguretat i que tot està sota control. Està en joc l’equilibri mundial.

Un lider de les seves característiques pot arribar a fer molt de mal. Fa dies que ja n’està fent als seus, aquells que l’únic que reivindiquen és un canvi de règim, pacíficament. Tanmateix, no és gens conscient o no ho vol escoltar.

Llegeixo, estorada, que el coronel va prendre el poder mitjançant un cop d’estat l’any 1969, quan jo vaig nèixer, després d’enderrocar al rei Idriss. En farà quarant-dos, d’anys, que Líbia està sotmesa a aquest règim.

Malgrat el temps que ha estat al capdavant del seu país, l’efecte dominó de les revolucions als món àrab en major mesura, i asiàtic en menor, han fet sortir al carrer als rebels, que no són res més que aquells a qui ha sotmés i s’han deixat sotmetre tots aquests anys.

Finalment, s’han adonat que el millor per al seu país és un govern de transició que els dugui a la democràcia tan desitjada. Ara que, les seves protestes pacífiques, estan sent silenciades mitjançant artilleria pesada, avions de combat, vaixells de guerra i mercenaris africans, són conscients de la persona que els governava, si es pot dir d’alguna manera. I, malgrat l’alt preu que estan pagant en vides humanes, són els veritables herois d’una guerra no desitjada però necessària per canviar les coses.

Realment, són les últimes cuetades de la fera. Les pitjors. Tanmateix, ja s’endevina el final.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!