Afedemón!

L’emperador del Japó, l’Aki Ito, ha demanat calma als seus ciutadans des de la cadena de la televisió pública NHK. En vint-i-dos anys de regnat, aquest és el seu primer missatge per televisió.

En la seva compareixença, demana als japonesos que no es donin per vençuts, malgrat els greus esdeveniments que assoten el país. Els ha comunicat que prega pel benestar del màxim nombre de supervivents possible després de les catàstrofes.  

El cap de la dinastia regnant més antiga del món està preocupat. I molt. No només amb les víctimes del terratrèmol i del tsunami, que són milers. Ara, els seus ulls, com els de mig món, estan pendents dels reactors nuclears de la central de Fukushima. 

Malgrat aquest gest de l’emperador del tron del Crisantem, hom té la sensació que les notícies, que ens arriben en comptagotes, passen contínuament pel sedàs del govern nipó. La manca de transparència és evident. I aquesta opacitat provoca el recel en concret d’una població, la japonesa i, per contagi, de la resta del món, acostumats a rebre massa vegades gat per llebre. L’alarma nuclear de Fukushima n’és ara un exemple. Després dels efectes devastadors del terratrèmol i de la desaparició de ciutats senceres arrossegades per la llengua del tsunami, el perill imminent de la possible fusió del nucli dels reactors nuclears per la manca de refrigeració degut als talls d’electricitat, ha estat la gota que ha fet vessar el vas. La seguretat d’un país i, del món en general, sota l’ombra de la censura. Un hermetisme sospitós ens fa pensar que mai no arribarem a saber la veritat de tot plegat. 

La manca d’informació i les moltes contradiccions entre fets i paraules d’un govern que crida a la calma al mateix temps que s’extremen les precaucions, origina a Tòquio una onada de rumors cada cop més insistents. Tot fa presagiar que la situació d’alarma nuclear és molt més greu del que les autoritats van informant en petites dosis. Una bona part dels japonesos, amb la seva flegma característica, ja fa dies que fan les maletes per allunyar-se del litoral davant les últimes notícies on es parla, es remoreja, es comenta, que la radiació ja arriba a Tòquio. 

No obstant això, el govern japonès ha recomanat als residents que es quedin a casa, apaguin els sistemes de ventilació i tanquin finestres, després de proveir-se d’aigua embotellada, màscares i queviures. El pitjor escenari possible encara ha d’arribar. L’apocalipsi, en paraules del responsable de l’Energia davant la Unió Europea, Günther Oettinger, si no ha arribat ja, és a la cantonada. El comissari europeu afirma categòricament que la situació està fora de control. I que les autoritats han llençat la tovallola, esperant el pitjor des del seus refugis antinuclears. 

Quin llast… Què ha de passar més per tal que aprenguem dels errors? És que no tenim a l’abast altres energies, de les netes, per autoabastir-nos? Tinc fe en les generacions que ja ens trepitgen les sabates. Em mostro esperançada davant un món destruït per la mà de l’home però amb una demostrada capacitat de resiliència. Malgrat la desfeta, confio en què encara som a temps de reconstruir i de canviar la manera d’obtenir l’energia. El vent, la calor, els rius i corrents d’aigua dolça, els mars i els oceans, el sol, les ones, …, ho tenim tan a prop … Potser no anirem tant a l’ample com hem anat fins ara.Tanmateix, si cal contenir la despesa energètica per tal de canviar la manera d’abastir-nos, on s’ha de signar?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!