No hi ha un pam de net. Resulta que la truita s’ha capgirat. De denunciants a denunciats, de botxins a víctimes, d’invictes a vençuts.
La Guàrdia Civil ha detingut al president de la Societat General d’Autors i Editors i a nou persones més acusats de desviament de fons i delictes contra el patrimoni.
Entre els detinguts hi ha el president del Consell de direcció, el Teddy Bautista, a qui fa poc se’l va titllar de miserable després de permetre que la seva primera dona i també cantant Paloma Siles, mare de la seva primera filla, pidolés pels carrers de Madrid amb una guitarra trencada mentre ell feia ostentació de la seva fortuna.
Arran de la denúncia presentada al novembre de 2007 per diverses associacions d’internautes i organitzacions contràries al cànon digital on advertien que les múltiples recaptacions es realitzaven de manera il·legal entre les seves filials i no pas entre els socis, que la justícia no ha tret l’ull de sobre a la SGAE.
El sistema utilitzat és el mateix de sempre en aquests delictes d’apropiació indeguda: la creació d’una trama de societats paral·lela per desviar fons i enriquir a només uns quants. Es baralla la xifra d’uns quatre cents mil euros. Cap xavalla.
Aquesta actuació judicial ha estat la gota que ha fet vessar el vas. Darrerament, no bufaven vents a favor per a l’entitat més odiada pels col·lectius d’internautes a qui la Llei Sinde, que permet el tancament automàtic de llocs webs que vulnerin els drets d’autor, va posar en peu de guerra.
Els mateixos internautes també es queixen de la poca transparència dels comptes financers gestionats per una cúpula dirigida, entre d’altres, pel superb ex-cantant del grup Els Canarios que ja en aquella època taral·lejava allò de “agenolla’t, nena i prega”. Un personatge que ja s’havia assignat vint-i-quatre mil cinc cents euros mensuals dels fons de la SGAE per a cobrir la seva jubilació.
Els orígens franquistes de la Societat General d’Autors i Editors (abans la E volia dir Espanya), tampoc han ajudat gaire a agafar-li simpatia. Malgrat no ser obligatori fer-se’n soci, compta actualment amb més de cent mil autors i editors a l’estat espanyol que se suposa que reben un tant per cent dels drets segons el seu potencial comercial.
Emissores de ràdio, televisions, discoteques, bars, perruqueries, etcètera, són perseguits per tal que paguin l’esmentat cànon. Talment un impost revolucionari, l’afany recaptatori dut a l’extrem acompanyat de les presumptes irregularitats, fan que aquesta entitat privada tingui tan mala fama i que, finalment, la justícia hagi pres mesures per tal de controlar que no es repeteixi un altre cas de malversació de fons tot plegat amb el consentiment del Ministeri de Cultura.
Com deia en William Shakespeare “Les valuoses preses tornen lladres als homes honrats”
