Afedemón!
Bloc de les terres de Lleida
Del currículum inflat de la vicepresidenta del Govern a les acusacions de malversació de diners públics amb finalitats sexuals adreçades al líder d’Unió. El notari i diputat de Solidaritat Catalana, Alfons Lopez Tena, intenta embrutar i desacreditar amb artilleria pesada un Govern que tot just inicia les seves passes.
La guerra ja ha començat. En vigílies d’eleccions, n’hi ha que comencen a carregar les escopetes i a apuntar indiscriminadament al contrari.
A propòsit de les desqualificacions adreçades pel diputat de Solidaritat Catalana Alfons Lopez Tena a la vicepresidenta del Govern Joana Ortega acusant-la de delinqüent per haver inflat el seu curriculum vitae, el líder d’Unió Josep Antoni Duran i Lleida dispara i acusa al notari, sense anomenar-lo explícitament, d’haver comés irregularitats deixant fulls en blanc del seu protocol.
Tanmateix, Duran i Lleida no ha calculat les conseqüències de sortir en defensa de la vicepresidenta del Govern. En comptes de passar pàgina, el que ha aconseguit, provocant a en Lopez Tena, és enfurismar-lo i donar-li una bona excusa per saltar-li a la jugular, allà on sap que li pot fer més mal.
El notari en qüestió ha llençat unes acusacions molt greus contra el líder d’Unió a mode de metralleta. L’acusa de ser un corrupte, de cobrar comissions, de vendre esmenes de lleis, de premiar amb càrrecs públics les seves amants i ex-amants i d’haver finançat la seva vida sexual amb diners públics.
No és el primer cop que el senyor Lopez Tena treu la seva dialèctica més salvatge i incisiva a la palestra. Aquest personatge ja havia amenaçat de portar a Núria de Gispert i a la Mesa al Tribunal Constitucional si no permetien a Uriel Bertran ser a la junta de portaveus; les seves darreres declaracions, després de la marxa de Joan Laporta, van ser que aquest últim, el que pretenia a Solidaritat, era fer política com si fos encara el president del Barça i que al Parlament, s’hi avorria.
El meu consell per al líder d’Unió seria no entrar en aquesta dinàmica d’injúries ni desprestigis. Penso que no porten enlloc. O potser sí. L’únic que aconsegueixen és crispar més a la ciutadania ja prou desafectada, políticament. A qui l’únic que ens importa és tenir uns representants polítics que realment ens treguin les castanyes del foc ara que van maldades. No que es barallin com criatures al pati del col·legi.
Al capdavall, tots sabem el peu que calça cadascú. I que no cal donar peixet a qui se’n mor de ganes.
El meu missatge per al senyor Duran i Lleida seria, com va dir Epitecto de Frigia “Què guanyaries amb injuriar a una pedra que és incapaç d’escoltar-te? Doncs bé, imita a la pedra i no escoltis les injúries que vinguin dels teus enemics”
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja sé que la moral d’aquesta senyora és molt catòlica (i mediterrània)… qüasi tant com la d’en Berlusconi o la del Camps, però crec que no es res edificant comportaments com aquests. I referent a la dialèctica i al dir les coses políticament correctes, doncs això: massa servilisme enfront als governants o als “poderosos”.
Atentament, i feliç dissabte