Afedemón!
Bloc de les terres de Lleida
Ahir es va fer pública la sentència que condemna a presó o bé a multes catorze dels setze imputats per estar implicats en la xarxa de corrupció destapada als anys noranta en què empresaris catalans subornaven a inspectors d’Hisenda per tal que fessin els ulls grossos a l’hora de liquidar-los els impostos.
La xarxa de corrupció de funcionaris públics més greu destapada a Catalunya ha passat també factura a qui fou el president del club més “gran” del món, el Futbol Club Barcelona. Josep Lluís Núñez i el seu fill han estat condemnats a sis anys de presó i a pagar una multa de dos milions d’euros per haver subornat a inspectors d’Hisenda encapçalats pel lleidatà Josep Maria Huguet, amb diners o propietats de la seva empresa constructora Núñez y Navarro.
D’acord amb el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, la locució tan nostrada “fer els ulls grossos” significa tolerar, deixar passar quelcom aparentant no veure-ho.
Això, doncs, és el que una bona colla de corruptes públics han estat fent durant uns quants anys, a canvi de bones sumes de diners amagats en comptes “paradisíacs”.
Evitar pagar impostos és menyspreable. I evadir diners a Suïssa, encara més. Ho agafis per on ho agafis, no hi ha un pam de net. Aquí tothom hi treia partit. Els uns s’estalviaven de pagar impostos amb inspeccions a la baixa; els altres, rebien els favors amb espècies o amb diners que procuraven eludir (també) a l’Agència Tributària.
Com a empleada pública que sóc (d’això en farà vint anys) m’indigna conèixer que existeix personal a l’Administració que no té cap escrúpol. Que malversa, que es deixa subornar, que condona deutes, etcètera, a canvi de rebre un bon pessic. Afortunadament, com diu la dita castellana “la avaricia rompe el saco” i, tard o d’hora, trames com aquestes acaben sortint a la llum.
Tanmateix, em dol (i molt) saber que aquests diners que no s’han cobrat a les societats a través dels impostos corresponents, han contribuït a aprimar (més) els pressupostos de les Administracions. I això ho hem acabat pagant tots. Menys els imputats, esclar. El lema “Hacienda somos todos” se l’han passat pel forro els propis mandamassos. Lamentable exemple.
En aquests moments de butxaques buides, trames com aquestes només fan que indignar, exasperar, encendre (i tots els altres qualificatius que li vulgueu posar) encara més a la societat. No hi ha dret que, mentre famílies senceres estan a l’atur i se’ls desnona la vivenda perquè no tenen amb què pagar el lloguer o bé la hipoteca, surtin a la llum casos com aquestos. Sento vergonya aliena, un cop més.
I després ens preguntem: per què surt la gent al carrer a fer casserolades? per què protesten els del moviment 15-M? Què reclamen als governs amb tanta severitat? Per què i amb qui estan tan enfadats?
Les respostes les tenim gairebé cada dia als diaris …
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!