Generacional

Hem vist passar molt trens.

Hem passat tardes contemplant-nos.

Diumenges al llit sense plans.

Nits de despertars continuats.

Somrius 

i pens que no t’ho mereixes.

Hores i hores de lluminositat d’hivern de les cinc de l’horabaixa.

Ruixats en forma de plugims i negror.

Molta negror.

Tothom parlant de crisi

-moral en crisi i crisi en els esperits-

Incertesa perpètua.

Inseguretat permanent.

-pressió al pit.  Palpitacions. No sentir-se bé amb res del que passa-.

Què en farem de tot plegat? Quin futur constriurem?

Persistint en l’amor i en la passió per viure.

Esperançadament,

empenyent fort,

reconstruirem

la il·lusió.

 

Un pensament a “Generacional

  1. I malgrat tot: la crisi, la desorientació, etc, la part final del poema aporta confiança en la vida entesa com una lluita constant. Que així sigui!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *