Inspir poètic, per M.M.Bergas

Inspir? és aire que tan bon punt arriba, se’n va. Primer vaig col·laborar amb vàries revistes ara desaparegudes -Udol, Impuls d'Opinió i Butxaca- fent articles de cultura i sobretot ressenyes de llibres. Posteriorment arribà la poesia, entesa com a refugi. El 2009 va sorgir un primer poemari anomenat 'Quaderns de la badia'. Els anys següents arribaren 'La rambla' i 'Crisi'. 'Cops' el vaig acabar el 2015. Des-compressió el 2018. 'Amor eixut' ha nascut l'any de la pandèmia 2020 i segueix en construcció. Per mi, tot això és terapèutica pura. Al bloc hi penj tots aquests poemes inèdits, a més de poesia d'autors referents.

Hem vist passar molt trens.

Hem passat tardes contemplant-nos.

Diumenges al llit sense plans.

Nits de despertars continuats.

Somrius

i pens que no t’ho mereixes.

Hores i hores de lluminositat d’hivern de les cinc de l’horabaixa.

Ruixats en forma de plugims i negror.

Molta negror.

Tothom parlant de crisi

-moral en crisi i crisi en els esperits-

Incertesa perpètua.

Inseguretat permanent.

-pressió al pit. Palpitacions. No sentir-se bé amb res del que passa-.

Què en farem de tot plegat? Quin futur constriurem?

Persistint en l’amor i en la passió per viure.

Esperançadament,

empenyent fort,

reconstruirem

la il·lusió.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Crisi per MqAgMas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent