Carícies

Quan m’estimes

jo som jo.

Per molt temps que passi

un diumenge migdia de sol

ens trobam, ens miram i ens abraçam,

com aquella revetlla de Sant Pere que passàrem junts.

M’estimes

i jo som.

Rutines i salts d’aigua.

Taquicàrdies i incendis.

Estrès i riuades.

Aparicions i enterraments.

Tot passa.

Seguirem,

fins que un horabaixa

ens desinflem i arruguem.

El vent no pararà de bufar.

Pluja fina ens farà suaus carícies contínues.

I estarem cansats, molt cansats.

Tu seràs tu

i t’estimaré

com si seguissim entre fanals

i l’orquestra no s’aturàs de tocar 

mai.

 

2 pensaments a “Carícies

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *