Inspir poètic, per M.M.Bergas

Inspir? és aire que tan bon punt arriba, se’n va. Primer vaig col·laborar amb vàries revistes ara desaparegudes -Udol, Impuls d'Opinió i Butxaca- fent articles de cultura i sobretot ressenyes de llibres. Posteriorment arribà la poesia, entesa com a refugi. El 2009 va sorgir un primer poemari anomenat 'Quaderns de la badia'. Els anys següents arribaren 'La rambla' i 'Crisi'. 'Cops' el vaig acabar el 2015. Des-compressió el 2018. 'Amor eixut' ha nascut l'any de la pandèmia 2020 i segueix en construcció. Per mi, tot això és terapèutica pura. Al bloc hi penj tots aquests poemes inèdits, a més de poesia d'autors referents.

Quan m’estimes

jo som jo.

Per molt temps que passi

un diumenge migdia de sol

ens trobam, ens miram i ens abraçam,

com aquella revetlla de Sant Pere que passàrem junts.

M’estimes

i jo som.

Rutines i salts d’aigua.

Taquicàrdies i incendis.

Estrès i riuades.

Aparicions i enterraments.

Tot passa.

Seguirem,

fins que un horabaixa

ens desinflem i arruguem.

El vent no pararà de bufar.

Pluja fina ens farà suaus carícies contínues.

I estarem cansats, molt cansats.

Tu seràs tu

i t’estimaré

com si seguissim entre fanals

i l’orquestra no s’aturàs de tocar

mai.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Crisi per MqAgMas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent