molt maco, preciós i sentit. un gran poema.
jo som jo.
Per molt temps que passi
un diumenge migdia de sol
ens trobam, ens miram i ens abraçam,
com aquella revetlla de Sant Pere que passàrem junts.
M’estimes
i jo som.
Rutines i salts d’aigua.
Taquicàrdies i incendis.
Estrès i riuades.
Aparicions i enterraments.
Tot passa.
Seguirem,
fins que un horabaixa
ens desinflem i arruguem.
El vent no pararà de bufar.
Pluja fina ens farà suaus carícies contínues.
I estarem cansats, molt cansats.
Tu seràs tu
i t’estimaré
com si seguissim entre fanals
i l’orquestra no s’aturàs de tocar
mai.