En temps de crisi (II)

Al pare

No et refugiïs

sota el paraigües de la llibertat

que no estem per bajanades.

Fugir?

Amagar-se pels carrers?

Camuflar-se darrera

un somriure tímid estafador?

És això ser un Home? 

Deixa les farses o enfonsa’t.

Els dies s’acaben

i d’aquí a poc ens morim.

3 pensaments a “En temps de crisi (II)

  1. Sobta el darrer vers:”i d’aquí poc ens morim”s’ha d’entendre com una incitació a l’acció o com una influència de la inacció pessimista de l’home del títol? ( aquesta darrera suposició enllaça potser amb els comentaris anteriors signats per Anònim?)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *