Per què lluïtar si el món s’acaba?
Inspir poètic, per M.M.Bergas
Inspir? és aire que tan bon punt arriba, se’n va. Primer vaig col·laborar amb vàries revistes ara desaparegudes -Udol, Impuls d'Opinió i Butxaca- fent articles de cultura i sobretot ressenyes de llibres. Posteriorment arribà la poesia, entesa com a refugi. El 2009 va sorgir un primer poemari anomenat 'Quaderns de la badia'. Els anys següents arribaren 'La rambla' i 'Crisi'. 'Cops' el vaig acabar el 2015. Des-compressió el 2018. 'Amor eixut' ha nascut l'any de la pandèmia 2020 i segueix en construcció. Per mi, tot això és terapèutica pura. Al bloc hi penj tots aquests poemes inèdits, a més de poesia d'autors referents.
Publicat el 25 de març de 2012
En temps de crisi (II)
Al pare
No et refugiïs
sota el paraigües de la llibertat
que no estem per bajanades.
Fugir?
Amagar-se pels carrers?
Camuflar-se darrera
un somriure tímid estafador?
És això ser un Home?
Deixa les farses o enfonsa’t.
Els dies s’acaben
i d’aquí a poc ens morim.
Comparteix això:
-
-
Sobta el darrer vers:”i d’aquí poc ens morim”s’ha d’entendre com una incitació a l’acció o com una influència de la inacció pessimista de l’home del títol? ( aquesta darrera suposició enllaça potser amb els comentaris anteriors signats per Anònim?)
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Crisi per MqAgMas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent