Inspir poètic

Inspir? és aire que tan bon punt arriba, se’n va. Primer vaig col·laborar amb vàries revistes ara desaparegudes -Udol, Impuls d'Opinió i Butxaca- fent articles de cultura i sobretot ressenyes de llibres. Posteriorment arribà la poesia, entesa com a refugi. El 2009 va sorgir un primer poemari anomenat 'Quaderns de la badia'. Els anys següents arribaren 'La rambla' i 'Crisi'. 'Cops' el vaig acabar el 2015. Des-compressió el 2018. Amor eixut ha nascut l'any de la pandèmia 2020 i segueix en construcció. Per mi, tot això és terapèutica pura. Al bloc hi penj tots aquests poemes inèdits, a més de poesia d'autors referents.

En temps de crisi (II)

Al pare

No et refugiïs

sota el paraigües de la llibertat

que no estem per bajanades.

Fugir?

Amagar-se pels carrers?

Camuflar-se darrera

un somriure tímid estafador?

És això ser un Home? 

Deixa les farses o enfonsa’t.

Els dies s’acaben

i d’aquí a poc ens morim.



  1. Sobta el darrer vers:”i d’aquí poc ens morim”s’ha d’entendre com una incitació a l’acció o com una influència de la inacció pessimista de l’home del títol? ( aquesta darrera suposició enllaça potser amb els comentaris anteriors signats per Anònim?)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Crisi per MqAgMas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent