Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
D’acord que el tripartit era una ànima en pena en aquesta precampanya, només el defensava Joan Saura [web], després que tant José Montilla [web] com Josep-Lluís Carod-Rovira [web i bloc] apostessin per desmarcar-se’n. La pel·lícula de CiU, però, recupera el tripartit i ens retorna a l’esperit del Tinell. Desenterra un cadàver, vaja. ¿I és aquesta una bona estratègia per a CiU? Tinc dubtes raonables. Més enllà del cop d’efecte innovador i imaginatiu, de la capacitat per centrar l’atenció mediàtica i marcar l’inici formal de la campanya electoral, el DVD de la instigació (deplorable, segons Carod) regenera les complicitats en l’àmbit de les esquerres i situa la candidatura de Mas en un terreny incòmode, molt incòmode. ¿L’interessa a CiU derivar l’atenció al debat dreta-esquerra? Havent hagut de passar pel cal notari per combatre la desconfiança ciutadana i amb la llosa encara pesada del pacte del Majèstic, el DVD marca amb fosforito llampant la línia que divideix l’esquerra i la dreta en aquest país. I en aquesta divisòria, l’ambigüitat nacionalista sempre ha jugat en contra, per les seves últimes aliances amb el PP.
Aquest migdia mirava l’entrevista de despatx de Vicent Partal al candidat José Montilla. [A VilawebTV trobareu les entrevistes als cinc candidats] No sé si afectat per l’encostipat o per un atac de sinceritat, però la qüestió és que Montilla ha reconegut més obertament que mai, fins ara en precampanya, la possibilitat d’un segon tripartit. Després de dir el típic "vull governar sense hipoteques", Montilla no descartava en absolut la reedició d’un govern catalanista i d’esquerres.
Si CiU juga fort la carta del jo-o-el-tripartit, això és el tot o res. Majoria absoluta o oposició una legislatura més. Una operació de risc per a qui totes les enquestes atorguen la victòria [Josep Martorell, membre del comitè de govern d’Unió: Enquestes i vot ocult]
Del DVD ja escriuré quan l’hagi vist.
No us perdeu l’anotació del gran Juan Varela Confidencialcat, política negativa en Cataluña.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Crec que en Madí s’ha equivocat, i molt. Ha pecat de supèrbia. No n’hi ha prou en creures genial, sino que també és imprescindible que els altres, (els qui no formen part de l’entorn adulador), també s’ho creguin. És una mica el que li va passar a aquell nen-torero de Rota, el fill del terratinent. Li deien que era el més guapo, el més inteligent, el més llest,,,tothom li deia i ell s´ho creia. El dia dels fets, el toro no en sabía res de tot això..i el nen-torero, encara dona voltes.
L`exageració desvirtua el missatge, la violència genera desconfiança, la supèrbia acciona els mecanismes de rebuig. Aquest no és l’estil que li escau a CiU. Apuntar-se als mètodes de la FAES és un mal negoci a Catalunya. Els votants de CiU són més inteligents i mereixen més respecte. Malament, molt malament.
M’he mirat el video penjat al youtube i he pogut observar que hi han posat gran quantitat d’imatges robades.
Els denunciarà algú? O seguirem esquivant la mirada i farem veure que no ens en hem adonat?
Madí ha empès CiU a una mena de blitzkrieg, un guerra llampec per aconseguir el poder per la via ràpida, anorreant qualsevol resistència. El problema, però, és la temeritat de no guardar-se les esquenes amb cap aliat possible, i la terra cremada que deixa darrera. A curt termini potser aconsegueix alguns dels objectius marcats. Però, a la llarga, la fugida endavant és la millor manera d’estampar-se contra el mur. En una lluita sense treva, contra tots, sense reraguarda ni aliances polítiques, només val la victòria sempre. Però pel que sembla la victòria no serà completa. Queda lluny la majoria absoluta. I en aquest tot o res, potser està tallant l’única via de subministrament possible: els pactes electorals. I si no pot pactar amb el PP, i ERC, insultada i agredida de forma irracional, li dóna l’esquena a Mas, només quedarà el circ de la sociovergència: una gran entente cordiale que evidenciaria un estrabisme polític tan gran, que a llarg termini només pot dur que derrotes, i si no van amb compte, severes derrotes. Recordem que el votant tradicional de CiU no és amic d’aventures de blanc o negre, sinó que és conservador, poc amant de les extravagàncies i els números de circ. El seny per damunt de tot, la bona presència i l’autoritat de les formes. El votant tradicional de CiU neda i guarda la roba. La CiU d’avui s’ha llençat a les catarates del Niàgara en pilotes, sense flotador ni res, confiant en les seves pròpies forces. Però jugar amb el corrent té el perill que el corrent se t’endugui per davant. I CiU no té socorristes per si un cas.
Saül, amb tots els respectes, però em fa l’efecte que et quedes a la superfície i no vas al pinyol, és a dir, al contingut. Són 55′ de FETS REALS poc discutibles. ¿Hi ha algú que pugui negar que el Tripartit ha estat un DESASTRE ABSOLUT? CiU ho tenia tan fàcil que no calia inventar ni manipular res, sinó simplement enganxar els fotogrames REALS d’aquest "govern" impresentable, FETS que s’han succeït seguint un guió maldestre i suïcida. Però el pitjor és que se’ns amenaci als catalans amb la re-edició d’aquest DESGAVELL. Això és intolerable i insulta la intel·ligència de l’electorat. NO PODEM OBLIDAR-HO TAN FÀCILMENT. La gent no és imbècil. El DVD repassa la nostra història més recent, una de les etapes més fosques que ha viscut Catalunya.
ENTRELLUM
Madí ve de madiocre.
A tots aquells que defensen la recuperació de la memòria històrica sembla que els ofen que se’ls recordi la història més recent del nostre país. He vist el documental denuncia produït per Convergència i Unió i, realment, fora les entrevistes als líders de la Federació la resta és la suma d’uns fets reals succeïts al nostre país en els darrers tres anys.
Aquesta és la història del tripartit i el qui no li agradi ja sap el que ha de fer… votar Convergència i Unió!!!
Per ara la campanya de CyU, s’ha limitat a tirar merda a l’adversari a base del patètic i infantil" i tu mé" i la promesa de repertiment de xecs, que en el millor dels casos, és pa per avui i ganar per demà.
Crec que m’he queda’t curt amb el titol, doncs la campanya de CyU, és encara pitjor que les del PP, aquests donen( encara que no hi estiguis d’acord), una minima argumentació a part de tirar merda demagògicament.
Aquest video em sembla una de les pitjors coses que s’han fet mai en la política catalana. On queda tot allò del seny i de les bones maneres?
No em refereixo al contingut ja que ni tant sols l’he vist, sino a la forma de fer-ho. Em pensava que els grans defensors del seny català i sempre contraris a la rauxa sabrien fer millor les coses. Posant ERC al mateix sac que la resta els està empenyent a pactar amb el PSC i amb això s’està tancant una porta de forma irresponsable. Si jo fós d’ERC no podria pactar amb qui m’està tirant merda a sobre sense parar. Em sembla una molt mala estratègia i això em fa pensar que no podran ser capaços de tirar endavant un país tant complicat com el nostra.
Primer desqualifiquen ERC i els deixen sota terra i si després no pacten amb ells tornarem a sentir a tots els convergents amb aquell discurs de ja us ho haviem dit que els d’ERC pactarien amb el PSC.
Sempre havia tingut els de CIU com els que dominaven millor les arts de la diplomàcia i els saber fer, però suposo que això ha canviat.
És el millor de tot. És el peu de foto que qualsevol català amb sentit comú posaria a sota de la imatge de Mas i Zapatero donant-se la mà després de set hores de reunió.
Les primeres imatges són les més significatives. L’Artur i l’Elena al tresillo, recordant els dies gloriosos previs a la victòria en què van treballar tant, però tant… en la campanya, el mitin final, saltant-se trobades familiars, no podent complir amb les obligacions de pare (un sacrifici per la pàtria que ningú li ha agraït fins ara, en fi…).
Però va valer la pena. A la fi, quan el TN i tots els diaris havien dit que el guanyador havia estat CiU, quan els honestos electors convergents cantaven Els Segadors sota els balcons del Majestic (com una tuna enfervoritzada per la Kina San Clemente) plens de patriòtica satisfacció després de remuntar a les urnes l’efecte Sense Pujol, el futur tripartit es reunia de nits en despatxos obscurs, amb llum baixa, es passaven papers d’amagat i fins i tot fumaven… bo i conspirant contra… Mas? No!! Contra el país!!! Traïdors!!)
Al marge de la realització barroerament maniquea (Mas = ciutadà normal que apareix de dies al sofà de casa dient coses "normals" -que fan sentir vergonya aliena per la seva madiocritat- / el Traïdors = pacten de nits i d’amagat), al marge que el vídeo aporti una desfilada dels despropòsits del Tripartit, jo em quedo amb la reflexió d’en Saül.
CiU es llança a copiar el model FAES i la seva gran proposta electoral no és en positiu i "nosaltres farem", sinó "Guaiteu els errors dels altres, amb Aznar i Pujol, això no passava". Enlloc es diu que CiU, els empresaris de la menjadora i els amics espanyols del PP han fet una tal campanya de desgast que ja m’agradaria veure en Mas i companyia sota la mateixa pressió. Curiosament, el partit que més ben parat en surt és el PP. Per què serà?
CiU: quan el preu de la lluita pel poder és un país (Signat: estArtut Mas).
Aquest video hauria de ser un abans i un després a ERC. Si jo fos d’ERC proposaria trencar immediatament l’equidistància.Dir que amb CiU no s’hi farà res.Dir que en Mas no té cap possibilitat d’accedir a la presidència perquè la suma del tripartit guanya en totes i totes les enquestes.Totes.
Per tant,com que sabem que Mas no serà President,hem de votar a qui preferim donar més poder : a Montilla, a Carod,o a Saura.
Els catalanistes,doncs,han de triar si volen més consellers d’ERC o en volen més del PSC,o de ICV.