Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

1 de novembre de 2006
2 comentaris

CAT’06: senyores, senyors, facin joc

una cosa és segura: CiU no podrà pas, de cap de les maneres, governar en solitari. s’hi imposen, doncs, les coalicions. la més probable? el tripartit, esclar. porten tres anys governant, es coneixen, hi ha una pràctica comuna. és la solució més fàcil. la millor? sincerament, no. un govern nacional en base a una majoria en clau nacional, és possible però difícil: hi ha guerra civil dins del nacionalisme; tot són malfiances; distància; mal rotllo. és la sortida més difícil. no sóc optimista, doncs. triomfarà la continuïtat. això serà bo? és el que Catalunya necessita? massa aviat per avançar hipòtesi i continguts. en política, de tota manera, les coses poden canviar -els escons, no que no faran gaire-. és, per tant, amb matèria primera coneguda, quantificada, amb proximitats i distàncies sabudes, que els partits hauran de repartir joc. som-hi, doncs.

  1. Un govern de coalició que deixa fora el partit que és majoritari i  ha guanyat a totes les circumscripcions en escons i en vots NO és recomanable per a cap país.

  2. Majoria de vots, però has vist la diferència en nombre absolut de vots que hi ha entre les dos eleccions? Aquesta abstenció tan gran no dona dret a cap partit a pensar que han guanyat res. I a més a més, deixant-nos colar els Ciutadans i el PP aguantant-se. Hi haurà marro

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!