Ressonava encara l’última de les set campanades de les hores que donava el rellotge de l’escola quan una tènue claror ha entrat per la finestra, un fil de llum de fred gris, el primer alè de l’hivern. 8 minuts després de les 7 del matí ha començat el nou temps, el "mal temps", l’hiems dels llatins i de tants pobles vells. Tempesta, fred, neu significava per a tots ells l’arcaic ètim i el solstici d’hivern. I al camp, per a la pagesia, començava l’any.
Avui ha començat l’hivern. Per això, enyoradís, el cóc d’avui transmet el rar consell que els avantpassats de la terra ens donaren:
"Si vols salut plena,
dorm, a l’hivern, de cara,
i a l’estiu, d’esquena."
Bon i feliç hivern !
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A l’estiu, fins que es fa hora de treure’ls a la terrassa, hi ha dos balancins de roba de llengües d’esquena a la paret, un a cada banda d’una estufa de llenya noruega, de fusa. Semblen una parella de la guàrdia civil que fa l’orni mentre passen contraban.
A l’hivern, els mateixos balancins decantats de la paret, girats a l’estufa encesa amb troncs d’ametller vigilen furtius estraperlistes, traginers de paraules i de tot quant hi pugui haver entre les cobertes d’aquests intrigants: els llibres.
Quan plou, no hi ha res a l’hivern com un bon llibre i un cafè ben fort a dues passes del caliu que ha fet florir tres dàlies grosses damunt la cendra. A l’esquerra, damunt la tapa del piano hi ha una capsa de bombons.
De sobte, el soroll de la pluja damunt la claraboia es torna fondo com el d’un timbal, i és que l’aigua s’ha espesseïda: ara és neveta. M’aixec un moment per girar la canal de la cisterna (només hi deix entrar l’aigua gelada) i me’n torn cap al balancí. Mir el rellotge i m’adon que des que m’he posada en cobil·lis amb un llibre, volant com un llampec m’han passat tres hores.
Avui aquest coc ens ha donat un molt bon consell, i quantes vegades no fem cas dels nostres avantpassats …..
…