CAGATIÓ: Fer cagar el tió de nadal és una tradició que, com ja sabeu, existeix només a Catalunya. A més, en algunes famílies catalanes com ara la meva, el tió caga una caca de plàstic: quan un nen ja ha fet cagar el tió, aixeca la manta i troba una caca de plàstic vol dir que ja s’han acabat els regals.
CAGANER: Tot i que el pessebre, el fan també a la resta d’Espanya i a altres països, el caganer només existeix als Països Catalans.
MOLTA MERDA!: Tal com vaig explicar en un article anterior, aquesta expressió s’utilitza molt en el món teatral, però ara voldria destacar el fet que és una expressió escatològica. En italià, curiosament, també existeix aquesta expressió – diuen merda! – i té exactament el mateix origen. També podem dir in bocca al lupo! en italià, i la resposta ha de ser crepi! – si es respon gràcies! porta mala sort -. En francès, hi ha merde! en contextos artístics.
En anglès, en canvi, no hi ha una expressió escatològica per a aquest tipus de situació, els actors diuen break a leg! – no diuen good luck perquè es creu que porta mala sort, de la mateixa manera que hi ha la superstició que dir molta sort! porta mala sort en català i dir buona fortuna porta mala sort en italià. Però per què es diu break a leg? Doncs es comenta que si has actuat molt bé hauràs de doblegar un genoll per a saludar el públic, i “doblegar el genoll” equivaldria a “trencar-se la cama”, més o menys.
MERDA! / ME CAGO EN …!: Com ja sabeu, quan els catalans ens enfadem diem coses com ara me cago en tot!, me cago en l’ou! o me cago en l’olla! Els anglesos, quan s’enfaden, no defequen, l’única expressió escatològica que hi ha és Shit!
ETS UN CAGAMANDÚRRIES!: Alguns catalans utilitzem aquesta paraula en un registre vulgar per a definir una persona que és molt covarda o inútil.
TREPITJAR UNA MERDA: La saviesa popular diu que trepitjar merda porta bona sort. Es diu que si compres un número de loteria després de trepitjar una merda, et tocarà la loteria! Jo no sé si és cert perquè no compro mai loteria, ni tant sols en una desafortunada situació com aquesta; però si algú em confirma que és cert, seria qüestió de plantejar-s’ho.
FA CAGUERA!: Per exemple, quan veiem una parella d’enamorats acaramel·lats, exclamem Mare meva, fan caguera! Em va semblar curiós veure que en italià tenen una expressió molt semblant que s’utilitza amb el mateix significat: fa cagare! (‘fa cagar’ literalment, però l’equivalent català és fa caguera!).
CAGAR-SE A LES CALCES i SER UN CAGAT: Si una persona es queda paralitzada, no reacciona i no s’atreveix a fer una cosa arriscada, diem que s’ha cagat a les calces, encara que sigui un noi i dugui calçotets. Així, doncs, seguint aquesta lògica, direm que aquesta persona és un cagat.
FER UN PET COM UNA GLA: No sé per quina raó, però quan una cosa explota diem que fa un pet com una gla.
ANAR PET: En el llenguatge informal, entre amics, si algú ha begut massa i va molt borratxo, diem que anava pet.
PET DE MONJA: No, no us escandalitzeu, no té un sentit literal! Un pet de monja és una galeta petita i rodona que podeu trobar en moltes botigues d’alimentació.
ANAR DE PET A… : Aquesta expressió, la utilitzen molt els pares, per exemple, quan diuen al seu fill que se’n vagi a dormir. La mare li diu, per exemple: Després de sopar, de pet al llit!, que voldria dir quan acabis de sopar, te’n vas directe/ de seguida a dormir!
NO S’AGUANTA ELS PETS: Amb tot el respecte del món per a la gent gran, però moltes vegades, quan volem dir que certa persona ja és vella, que repapieja, en un registre vulgar diem que no s’aguanta els pets.
PIXAR FORA DE TEST: En català, també pixem fora de test; és a dir, diem coses que no hauríem de dir en un moment determinat.
PIXAR-SE DE RIURE: Els catalans també ens pixem de riure; és a dir, riem tant que fins i tot ens pixem a sobre (metafòricament parlant, és clar!).
CAGAR-LA: Però no sempre riem, a vegades també la caguem; és a dir, fiquem la pota dient una cosa que no hauríem d’haver dit o bé fem una cosa que no hauríem d’haver fet.
VÉS-TE’N A LA MERDA!: Quan ens enfadem molt amb algú, a vegades l’enviem a la merda.
SÓN CUL I MERDA: Si dues persones són molt amigues, estan molt ben compenetrades i sempre van juntes, diem que són cul i merda. Els italians, en canvi, diuen que són “cul i camisa” (culo e camicia).
ETS UN CAGADUBTES!: Una persona que sempre està indecisa, que mai no sap què fer, és un/una cagadubtes.
EMMERDAR ALGÚ i UN MERDER!: Si algun cop us trobeu en una situació molt complicada, una situació compromesa en què dues persones estan barallades i vosaltres no sabeu a quina defensar, us heu ficat en un merder! I si, després, demaneu ajuda a algú per solucionar-ho, aquesta persona segurament us dirà que no l’emmerdeu!
i què me’n dieu de caganiu? paraula escatològica amb un significat gens escatològic?
És cert, m’oblidava del caganiu! és una paraula que sempre m’ha semblat molt maca! Sí, és molt curiós que una paraula escatològica en realitat no tingui un significat escatològic! Gràcies per llegir el blog, fins aviat!
Navegant, cercant com es podria dir en català “fer les seves necessitats”, he trobat aquesta pàgina escatològica.
L’expressió “Molta merda”, que es diu en el mon artístic abans de començar la funció, te l’origen de la quantitat d’excrements que hi deixaven els cavalls dels cotxes dels senyors que hi anaven a l’espectacle. Quan més senyors, més cotxes, més cavalls i més excrements, que no es recollien en una bossa, com ho fan ara aquests cotxes, com els de davant del Central Park de Nova York, sinó a terra.
La quantitat de merda (de cavalleria) era un indicador de l’èxit de l’obra.
Ben cordialment!
Sí, precisament això ho vaig explicar en un article anterior: https://blocs.mesvilaweb.cat/MartaGarciaPuig/?p=261150/
canviar pets per merda: desfer-se d’alguna cosa dolenta i agafar-ne una de pitjor
Cagar dona sort, encara que fas-hi podor