Joan Pinyol
Des de la terra del paper
VIDAL espifiada per totes les esQUADRES
Sense cap intenció de quedar-m’hi ni mig segon, fent zàping l’altre dia vaig topar amb una tertúlia del canal ultradretà d’Intereconomia. M’hi vaig aturar perquè darrera la gomina dels contertulians hi havia una imatge del Valle de los Caídos, la darrera plaça forta del franquisme a l’Estat Espanyol, intocable davant dels governs esporuguits. M’hi vaig aturar només per veure què coi eren capaços de dir-ne. I vaig tenir la mala sort d’ensopegar amb la intervenció de l’eurodiputat del PP Alejo Vidal Cuadras.
Parlaven de la polèmica creada per la ultradreta espanyola al voltant del tancament al públic del mausoleu de Franco. De Franco i de milers de cossos segrestats allí en el seu moment després de ser exhumats amb nocturnitat i traïdoria de les fosses comunes on reposaven després de la maleïda guerra incivil.
Tots plegats van dir una bona colla de mentides, com ara que des de fa temps s’ha prohibit el culte als monjos. MENTIDA COTXINA! Cada dia se celebra una missa en honor del dictador, i ho sé perquè quan hi vaig anar fa un parell de mesos enmig de la lluita que duc a terme per treure el meu avi d’allí, vaig haver d’esperar-me més de mitja hora perquè els devots religiosos del lloc sortissin de la basílica.
I l’Alejo, fidel al seu estil de dir de tot sense raonar res, va arribar a dir que el Valle de los Caídos és un monument a la reconciliació dels dos bàndols i que tancar-lo al públic és un acte de provocació per part de l’actual govern espanyol amb la intenció de tornar a dividir i confrontar les dues Espanyes. Alça Manela, a veure qui la diu més grossa!
Sort n’hi va haver que un contertulià el va deixar en evidència després de llegir el document fundacional del mausoleu on s’especifica clarament que allò es va alçar gràcies als treballs forçats de milers de presoners republicans obligats a deixar-hi la pell i en molts casos la vida (l’Alejo va dir que hi havien anat lliurement per commutar les penes) i que tot plegat NOMÉS ERA PER A LA GLORIFICACIÓ I L’HONOR DELS MARTIRES DE LA SAGRADA CRUZADA que va encapçalar Franco. Que es portessin milers de cossos de republicans vint anys després de ser enterrats en fosses només va ser omplir un mausoleu mastodòntic que al dictador li havia quedat buit. No es pot ser més cruel i per això i en el cas de l’Alejo tinc ben clar que……
ja no es tracta de veure les coses de manera diferent com si els dos tinguéssim part de raó. Realment el cas d’aquest eurodiputat del PP és d’una absurditat manifesta que clama al cel, que es riu del sentit comú i que no demostra cap respecte per persones infinitament molt més dignes que ell, com ara el meu avi Joan Colom Solé.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Joan, tens raó. Però la tramuntanada de la contrareforma és com els bolets. Quan el clima es favorable apareixen. Aquest esprit de l’agermanament, de tots els morts, etc, no l’hem d’anar a cerca al llunya Valle de los Caidos. Aquesta setmana sense anar més lluny a l’estimada Dertusa, un alcalde del partit que surt com a favorit per les eleccions del diumenge 28 amb el suport dels camarades de l’Alejo, ha impedit desmuntar el monument que damunt del pilar del pont volat, glorifica els Caidos a la Batalla de l’Ebre. Estan aquí, entre nosaltres, i voldran fer-nos creure que tot tenien la mateixa culpa. Per sort els historiadors expliquen qui va ser primer si l’ou o la gallina.
Bon dia Joan-
Només dir-te des de la llunyana, i propera a la vegada, terra de Menorca que no t’aturis.
salut i força
Lluís
Són la peste del segle XXI i no hi ha manera d’aturar-los! Estan fent un genocidi a la cultura catalana i ningú dels nostres, cap català, fa res més que queixar-se, o fer una manifestació, i ja està, aquí s’ha acabat tot. Doncs no, hem de manifestar-nos cada dia si cal i anar a Estrasburg o al Tribunal de La Haia si és necessari!
Joan, dues coses. Primer, que veure i escoltar a la gent d’Intereconomia, encara que sigui per accident, té conseqüències psicosomàtiques. A mi en fa urticària i em posa de mala lluna. És franquisme en estat pur. La segona, que comparteixo els teus sentiments envers el mausoleu de Franco. No és altra cosa que el mausoleu faraònic aixecat a millor glòria del dictador, i els milers de cossos segrestats de les víctimes de la guerra civil la coartada d’un fals esperit de reconciliació. Espero que te’n surtis de la teva lluita per a trure el teu avi d’allí.
Són P Penosos. Aquests són avall i caiguts en picat.
Per aquests si que arrufo el nas cada vegada que els sento parlar.
Salutum,
Joan,no et preocupis pel que diu l’Alejo. Ja fa temps que, els del seu mateix partit, el van enviar a Europa, per que deixés de pixar fora de test per la contrada.
Si ells mateixos se’l treuen del davant deu ser per alguna cosa. Pobret… no n’hi ha més.
Lo fomut de les manifestacions públiquesd’aquesta mena de gentussa és que arriba a la majoria de gent que s’els escolta i els serveix per anar engreixant la bola de merda talment allau infecció.
El que encara és més fomut, és que a tots els nets de la guerra apenes ens queda el dret al pataleix.
(entre Tv i Ràdio) de TDT. Intereconomia el tinc el 50, per si un cas. No puc
em aquesta cadena, mala llet em possen, tan les tertulies polítiques com
esportives.
Crec que aquesta creuada anticatalana, anti republicana, anti democràtica… encara no ha acabat. La diferència entre els nostres dies el aquells amargs dies és el sistema polític que hi havia llavors i el que hi ha avui en dia. Abans hi havia en Primo de R. , en paco rana, felip V … en plena dictadura o monarquia absolutista i ells mateixos es donaven permís.
Avui en dia tenim a felip VI esperant el seu torn, tenim a Vidal, Camacho, Rajoy i companyia esperant el seu torn… i si no poden arribar al poder mitjançant les urnes es veuen capaços d’impugnar totes les lleis i decissions que el poble sobiranament ha escollit per mitjà del seu vot al tribunal prostitucional que a tots ens té ben acostumats. Crec que la figura del tribunal constitucional avui en dia fa la feina que en altres èpoques van fer els consells de guerra i la feina d’avui en dia del defensor del poble és la mateixa que en aquells moments van fer els “corregidores”.
No trobeu que hi ha masa coincidències?
La llei de partits es va promulgar amb la intenció de prohibir aquelles formacions i mitjans de comunicació del país basc que no rebutjaven el terrorisme, ni les accions violentes d’ ETA, la qual cosa ens pot semblar perfecte a tots els que creiem en la democràcia. El que passa és que aquesta llei és d’ àmbit estatal, de manera que igualment es pot aplicar als partits i mitjans de comunicació que no condemnen el el franquisme, que neguen (o volen reescriure la història), o que fan una apologia del dictador i els seus generals diàriament en televisions i diaris ultradretans. Per tant s’ han de ilegalitzar el PP (alguns dels seus dirigents no tenen cap problema en defensar la dictadura), alguns mitjans de comunicació que en fan l’ apologia, i, fins i tot a l’ església catòlica perquè ora és d’ ara està per veure que demanin disculpes per la seva convivència marital amb els que van acabar amb la legalitat republicana, els que van segrestar nens de les presoneres, van assassinar opositors amb judicis sumaríssims, o, fins i tot van traslladar els morts per a que ni tant sols quedés la seva memòria exposada en les làpides dels cementiris.
Si s’haguessin fet les coses ben fetes a partir del moment en que una colla de galifardeus es van asseure per parir una Constitució després de la mort de l’assassí Franco, just un cop referendada aquesta pels ciutadans i sancionada pel Borbó consentidor, immediatament s’haguessin hagut d’exhumar els cossos de totes les persones enterrades en el Valle de los Caídos, lliurant les restes dels cossos als familiars, d’ambdós bàndols, perquè aquests fossin honorablement sepultats en llurs panteons o nínxols familiars, però corrent les despeses dels trasllat de les restes mortuòries a càrrec de l’Estat.
I un cop que en aquell tètric mausoleu no hi quedés ningú (bé, sí, dins s’hi podien quedar els ossos del dictador assassí i els del Pepe Tonio), fotre-hi cinc cents mil quilos de nitroglicerina i altres cinc cents mil quilos més de dinamita i en un parell de minuts fotre-ho volar tot pels aires, procurant que no hi quedes ni un bri de pedra i el lloc totalment arrasat.
Però els “pares” de la Constitució i anteriorment els “benpensants” que es van inventar la transició, tenien molta por: molta! Veien fantasmes per tot arreu, i es van pensar que segons com es fessin les coses, els militars addictes al Règim franquista es podrien tornar a aixecar en armes, tal qual havia succeït el 17 de juliol del 1936, donant pas a una altra sagnant cop d’estat o una altra llarga guerra civil.
Hi hauria d’haver la manera de que a individus com l’Alejo Vidal Quadras o l’Alícia Sánchez Camacho, se’ls hi podés prohibir parlar en català, donat que fan servir aquesta mil·lenària llengua per anar en contra de la nació que els ha vist néixer i créixer. Si tan en contra nostre volen anar i tan s’estimen tot el que fot ferum espanyolista, doncs que parlin en espanyol estiguin o no en terres catalanes. Així sabrem sempre com les gasten tota aquesta colla de feixistes que encara viuen ancorats en l’època franquista més repressiva i que, si no se’ls atura a temps, poden tornar a implantar. Ganes no els n’hi manquen i, per desgràcia, hi ha molta gent, massa, que els hi dóna suport. Les catalanes i els catalans no els hi hauríem de permetre. A les bones, o a les males.
En quant a la cadena de televisió Intereconomía, si no ens volem posar de mala llet, millor que no ens la mirem. És un continu l’atac a Catalunya, a les seves institucions i als seus ciutadans i ciutadanes.
I per últim amic Joan, els meus millors desitjos perquè l’avi torni a casa com més aviat millor.