Joan Pinyol

Entre els passats 22 i 23 d’octubre van tenir lloc a Gandesa les Jornades FOSSES COMUNES. UN PASSAT NO OBLIDAT, que van reunir a nombroses persones interessades i enteses en una matèria també tristament comuna a casa nostra.

A les Jornades es van tractar diversos temes relacionats amb la realitat de les fosses derivades de la guerra civil a Catalunya. La literaturització del tema, les actuacions des de l’administració, el marc legal sobre la localització i identificació de persones desaparegudes durant i després de la guerra civil, les actuacions dutes a terme als Espais de la Batalla de l’Ebre, el cost humà de la guerra civil, les accions de localització, documentació i senyalització de les fosses comunes al Penedès, al Pallars i les derivades de l’Hospital de sang de Cambrils, les experiències per part d’entitats de recuperació de la memòria històrica i també per part dels familiars i, per últim, els treballs d’exhumació i dignificació a Gurb i als espais de la batalla de l’Ebre, així com també les dignificacions dutes a terme a Lleida, Cervera i València d’Àneu.

És per tot plegat que les Jornades comptaren amb la participació d’historiadors especialitzats en la matèria com la Queralt Solé, la Montserrat Duch, el Ramon Arnabat, el Jordi Oliva, el Manuel Gimeno, el Josep Sánchez i la Conxita Mir. A més d’escriptors com Lluís-Anton Baulenas, antropòlogues com l’Assumpció Malgosa, a més de Miquel Caminal, director del memorial Democràtic i Maria Jesús Bono -directora de la Direcció General de Memòria Democràtica-.

Persones i entitats de primera fila que van debatre durant tot el dissabte temes lligats amb les fosses, com ara la necessitat d’exhumar-les o només de dignificar-les, com la problemàtica de l’accés a uns arxius que en alguns casos l’Església blinda de manera imperdonable, entre molts d’altres.

I a banda de l’opinió dels entesos, també hi vam participar familiars de les víctimes, que vam detallar els nostres casos particulars.

En concret vaig participar a la primera taula rodona que va tenir lloc a la tarda de dissabte i que em feu coincidir amb el Manel Perona -president de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya, la jove Nerea Borrell, autora del treball 1938 HOSPITAL DE LA SERRA D’ALMOS : SANITAT REPUBLICANA I HISTORIA DE MAS D’ALERANY, la Montserrat Martínez -néta d’una de les víctimes exhumades a la fossa de Gurb i retornada al cementiri de la seva població d’origen.

En el meu cas, i com ja deveu imaginar els que la coneixeu, vaig detallar la història del meu avi Joan, que fou seguida amb molta expectació pel públic i que obrí un autèntic debat al final de les nostres intervencions. Vaig contar què va passar i també els meus darrers descobriments després d’haver-me desplaçat no fa gaire al mateix Valle de los Caídos per comprovar in situ l’estat dels cossos enterrats allí a la força. Es calcula que més de 30.000.

Algun dia, quan em trobi amb ànims de fer-ho, compartiré des d’aquí les meves apreciacions. Ara com ara, no és oportú.

Durant les Jornades es van esplaiar molts interrogants, es van deixar volar alguns dubtes i també hi va haver moments per a la polèmica. Tot plegat a Gandesa, en una terra negada de sang fa 72 anys i enmig d’un país que pateix d’amnèsia respecte d’uns fets ben lamentables de manera que deixa oberts molts greuges derivats del cop militar que va derrotar la República, però no pas la llibertat i la convissió més sincera que, a part del feixisme destructor, un altre món és possible…

Només per això, les Jornades de dissabte passat, van tenir tot el sentit del món.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!