Miquel Roman

El dissabte 27 de desembre, la meva germana Isabel i jo, hem fet el cim més alt de la comarca del Pla d’Urgell: El Tossal de l’Infern, de 302 metres d’altitud. Vam assolir aquest cim tot fent un agradable i fred recorregut d’una quinzena de quilòmetres entre Mollerussa i les Borges Blanques, ja a les Garrigues.

A les 7:45h ens vam trobar a l’andana de la parada de metro de Roquetes (ella, que viu a la Guineueta, l’agafa a Canyelles. A Trinitat Nova fem transbord amb la línia 11 i baixem per anar a parar a la parada de Renfe de Torre Baró. 7’70 euros ens costa cada bitllet a Mollerussa, però abans de pujar al tren, que arriba puntual, fem un cafè. A dos quarts de dotze, ja som a Mollerussa fent un altre café. El viatge ha estat llarg i el tren, de rodalies, no prou còmode. Ja tenim ganes de caminar. Les vistes del Pirineu son impressionants i a l’alçada de Tàrrega tot està nevat.

Sortim de Mollerussa per la carretera L-200 que deixem de
seguida. Agafem a l’esquerra a l’alçada del camp de futbol per una
pista que cap al sud, continua entre industries fins convertir-se en
una pista de sorra entre camps. Aproximadament, a un quilòmetre de Mollerussa, girem a la dreta cap a Miralcamp, tot creuant una carretera i el barranc de Borgetes.

Miralcamp
s’aixeca davant nostre i a l’entrada, en una font re-omplim les ampolles
d’aigua. Pugem per els seus carrers fins a l’església i girem a
l’esquerra. Darrera el poble, unes cases i una esplanada resseguida per
un amplíssim camí que va a parar al Pantà de Bassella. Aquí agafem un camí a la dreta, creuem un canal i tornem a pujar a fer el cim del Tossal de l’Infern.
Es una petita elevació, i el cim, plà, s’allarga cap al l’nord-oest.
Tot i que la visibilitat no es massa bona, la vista de les Garrigues es impressionant.

Baixem per l’altra banda i agafem un camí que el flanqueja per el sud fins arribar la pista que ens va dur des de Miralcamp. L’agafem en direcció contraria fins a la carretera (L-200). El pla inicial era creuar per pistes forestals fins a Arbeca, i d’aquí a Les Borges Blanques per el Canal d’Urgell. Però hem trobat els camins massa enfangats (també em preocupa l’aviat que es fa de nit al desembre) i canviem al pla B (sempre s’ha de tenir un pla B).

Agafem la carretera L-200 a la dreta, deixem enrera el Pla d’Urgell i entrem a la comarca de Les Garrigues, fins que passat el quilòmetre vuit, entre el Tossalet de l’Àguila i el Pla de Portell, surt un camí a l’esquerra que flanqueja aquest últim, pel sud.

El camí girà 90 graus a la dreta i va de dret al poble de Puiggròs. El casc urbà s’aixeca a dalt d’un turó. Baixant, el Pla de Portell, no deixava veure el poble. Pugem i anem al bar del costat del Ajuntament on fem un café en llet i una pasta. Abans de marxar pugem a dalt de tot, a la església, plaça i carrer major.

Baixem recte cap el sud fins a tornar a enllaçar amb la L-200, que passarà a ser C-233 en deixar enrera la Sèquia Quarta, i que en pocs quilòmetres ens deixarà a les Borges Blanques.

Ens ha plogut, però no gaire i anàvem convenientment equipats. Hi fa fred, però poc després de deixar Mollerussa, el mateix tràfec del camí ens ha fet entrar en calo. Segurament, la manca de vent ha estat decisiva per evitar que patíssim veritable fred. La Isa, tot i no estar acostumada a les meves aventures, s’ha portat molt bé.

En l’apartat de navegació, contàvem amb el mapa del Pla d’Urgell 1:50.000 del Institut Cartogràfic de Catalunya, amb el trajecte en el GPS (només el del pla inicial, però amb la posició de Puiggrós, convenientment marcada), i amb el llibre “Sostres comarcals de Catalunya“ de Jordi López Miquel.

Passades les quatre de la tarda, agafem el tren cap a Barcelona. No tardarà a fer-se de nit, però aquest tren es força més còmode. Em sembla que dormiré una estona …