Miquel Roman

El nacionalisme espanyol “galopa” sobre l’ona dels exits de les seves seleccions nacionals. Quan rehivindiquem el nostre dret a participar en les copeticions internacionals representant al nostre país, Catalunya. Som culpables de voler fer politica amb l’esport. Cosa que per altra banda, els espanyolistes poden fer sense cap problema, sense haver de justificar-se ni demanar perdó.

Quasevol exit d’una selecció esportiva espanyola es torna per art de magia en un exit de Espanya contra l’independentisme. O parlant en propietat historica i des del seu punt de vista: un triom de l’Espanya contra l’anti-espanya (antaño judio-masonica-separatista, ara només separatista).

Aquesta es la magia del esport, i es per això que els espanyolistes s’aferren amb ungles i dents, abans de cedir cap possibilitat a les seleccions catalanes de competir internacionalment. Saben que les seleccions espanyoles son una eina del espanyolisme, només si poden impedir que participin la de la resta de nacions de l’estat. En mans dels seus mitjans de comunicació és una eina poderosa, i no estan gens disposats a renunciar-hi.

Podem criticar als nostres esportistes, amb raó. Però siguem sincers. Fa dos anys es va fer un referendum per un Estatut retallat i “cepillat” a Madrit. Quants independentistes es van quedar a casa enlloc d’anar a votar que No, ni que fos per dignitat? I si per una gran part dels independentistes ja es podia aceptar aquell Estatut … que hem de demanar als nostres esportites?

La nostra lluita es llarga i dificil. I abans de convencer als que no ho son, d’idenpendentistes, ens hem de convencer a nosaltres mateixos. Si, podem fer-ho.