Miquel Roman

Data: 26 de febrer de 2007, lloc: Seu Districte Nou Barris. Es reparteixen als assistents els documents sobre l’estat d’execució de les inversions del Districte i el resum del nivell final d’execució del PAD.

Gemma Arau inicia la reunió demanant si hi ha alguna esmena a l’acta de la  sessió anterior, que es dóna per aprovada.

A continuació presenta el document "informe final d’execució del PAD del  Districte", que s’ha fet arribar amb la convocatòria a tots els membres de la Comissió. Explica que aquest document s’ha elaborat recuperant la literalitat de les 386 línies contingudes al PAD 2004-07 tal com es va aprovar, amb el nivell d’execució al que s’ha arribat i el llistat de les accions que s’han realitzat en cada línia. Pel que fa el nivell d’execució s’ha optat per simplificar-ho al màxim fent-hi constar "executat" o "no inciat", amb les úniques excepcions d’executat "parcialment" (en el cas de línies que incloïen diversos temes) o amb "obres en curs" (en el cas d’obres que no estiguin acabades).

Com a valoració global explica que de les 386 línies inicials, s’ha arribat a un 87% d’execució (316 executades i 20 parcialment) que s’incrementaria lleugerament si s’hi incorporen les 15 actuacions executades no previstes  inicialment al PAD. Pel que fa les 50 actuacions no iniciades, explica que  algunes han estat desestimades des del propi Consell Sectorial (per exemple de Comerç), d’altres han estat negociades amb l’associació de veïns corresponent i s’han decidit conjuntament els canvis i d’altres no s’han pogut desenvolupar per diferents circumstàncies.

Com a conclusió comenta que l’objectiu del Districte ha estat executar el màxim nombre possible de línies del PAD i que s’hi ha dedicat molts esforços, tot i la complexitat d’algunes de les línies (per no ser competència del Districte, etc).

Pep Ortiz, en nom de la Coordinadora d’Entitats de Nou Barris explica que el  nivell de satisfacció del grau d’execució del PAD és alt (de fet, comenta que en una escala de l’1 al 10, arribaria al 7’5), tot i que en alguns temes el nivell de satisfacció és menor:

– equipaments: n’han quedat alguns pendents i d’altres no acabats

– hi ha força línies no executades en els capítols de Comerç i de Salut, encara que algunes no siguin competència del Districte

– en alguns projectes d’obra hi ha diferències importants entre la visió municipal d’obra executada i la percepció que es té per part dels veïns (potser perquè no s’han fet totes les actuacions previstes o no s’han fet com s’esperava)

També comenta que, a partir de l’experiència d’aquest mandat, caldria fer una reflexió sobre el nivell de concreció de les propostes del PAD en funció de la seva viabilitat i de qui ha de ser el responsable de la seva execució. També de quin ha de ser el paper de cadascú en el cas de propostes que no siguin responsabilitat del Districte.

Marcela Iturriaga explica que, en els temes de Salut, té la sensació que hi ha actuacions que consten com executades sense que s’hagin implantat, tot i que és conscient que la seva aplicació no són de responsabilitat municipal. En aquests casos, està clar que el Districte ha facilitat el diàleg, però no s’ha fet res més. També explica que, en determinades actuacions, no està tan clara la diferenciació de responsabilitats entre administracions.

Demana que l’Equip de Salut Escolar, que sí és de responsabilitat municipal, expliqui de manera més detallada les actuacions que fa en cada escola, i recorda que està pendent de concretar-se les mesures previstes a Nou Barris dins el Pla de Drogues de Barcelona, i el debat al respecte que en el seu moment es va comprometre des del Districte.

Gemma Arau respon que des de la Comissió de Seguiment del PAD no es pot entrar a concretar el detall de les actuacions fetes en cada àmbit, i que l’espai natural per a fer-ho és el Consell de Salut.

Maria Iliescas explica que des del Consell de Dones s’està d’acord amb els continguts del document de tancament del PAD i recorda que les propostes s’hauran de continuar treballant.

José Antonio Ruiz comenta que està d’acord amb el document, però que, en alguns casos, caldria anar una mica més enllà de l’estricte tràmit fet i fer un seguiment que permetés valorar l’impacte de la mesura o el seu nivell d’efectivitat (per exemple, sobre el Mapa Acústic, la normativa d’antenes, etc). També comenta que, donat que el Medi Ambient és un tema transversal, es dóna per suposat que en accions incorporades en d’altres capítols del PAD es tenen en compte els objectius medioambientals (per exemple, els estudis d’impacte ambientals en determinades obres, etc.)

Isabel Sánchez comenta que en alguns temes té la mateixa impressió que els representants d’altres consells, sobre tot en aquells temes que tenen relació amb d’altres administracions, però en els que caldria anar avançant (increment de beques, efectivitat de determinats equips de treball creats, etc). Creu que el Districte hauria de tenir un paper molt més global i no tant sectorialitzat.

Gemma Arau comenta que en la valoració del PAD cal tenir en compte que el
document que es va aprovar anava molt més enllà de les responsabilitats i les possibilitats d’actuació del Districte. Per tant creu que en el proper mandat, qui en tingui la responsabilitat, haurà de fer un esforç per separar ben clarament les responsabilitats pròpies del Districte de les actuacions que es poden fer des dels diferents consells sectorials.

Creu que del procés d’elaboració i seguiment del PAD d’aquest mandat s’ha de
fer una valoració molt positiva, perquè ha estat una experiència molt rica i útil per a tothom, però que és millorable en el sentit d’acotar els compromisos del Districte a les seves responsabilitats i possibilitats reals d’actuació. Si no es fa així, és impossible treballar els objectius del PAD des de l’estructura tècnica del Districte.

Antoni Rabascall explica que des de que es va incorporar a Pronoba, fa 3 anys, s’ha treballat molt a fons en l’elaboració dels projectes que ara o bé s’ha acabat, o estan a punt d’acabar-se. També comenta que a partir de la tasca dels tècnics s’han pogut superar les moltes dificultats que han anat sorgint, i que això ha permès arribar fins aquí amb tota la feina feta, que està recollida en el document d’inversions que s’ha repartit i que en resum són prop de 70 projectes executats, i més d’una trentena en execució.

Pep Ortiz comenta que des de la Coordinadora mai no s’ha dubtat que quan es posa "executat" en un document l’obra s’hagi fet, sinó que a vegades no s’ha fet tal com s’havia previst inicialment, perquè han sorgit dificultats que s’han hagut de solucionar sobre la marxa. En aquests casos demana que s’expliquin les dificultats i els canvis produïts perquè ningú pugui interpretar que, per simplificar massa la informació, no s’explica la veritat.

Antonio Silva comenta que sovint arriben queixes sobre les mesures de seguretat les obres que es fan al carrer i pregunta si es fa un seguiment de les anomalies i si es compleixen els criteris de seguretat pels vianants.

Antoni Rabascall respon que totes les obres tenen una direcció d’obres que en fa el seguiment i que s’han de garantir tots els criteris de seguretat. També comenta que, a vegades es fa difícil compaginar determinades obres amb la seguretat en la mobilitat de les persones, i que en els darrers 3 anys s’han concentrat al Districte gairebé un centenar d’obres, cosa que ha generat moltes incomoditats.

Jaume Gatell comenta que aquest procés del PAD va començar amb molt bona
voluntat per part de tots els agents implicats (polítics, ciutadans i tècnics), però amb poc mètode, i això caldrà tenir-ho en compte per què a la propera legislatura es millori la metodologia de treball. Cal avaluar primer en conjunt i desprès individualment, per aportar elements que facilitin la feina i millorin els resultats. Hem de fer una reflexió per valorar com l’estructura dels consells sectorials pot servir per aquest procés i com hem d’establir punts de trobada que serveixin per a reflexionar conjuntament. Tot això hauria de servir per a que entre tots féssim una valoració única i conjunta que servís per millorar i superar les dificultats que es presenten.

Mònica Palet destaca que ella se sent especialment orgullosa del procés participatiu generat a Nou Barris al voltant de l’elaboració i seguiment del PAD. També opina que s’ha de dir clarament que els objectius del PAD depassen en molt les possibilitats i competències del Districte, i que en aquest procés els consells sectorials haurien de tenir un paper consultiu i de donar veu a l’opinió dels veïns. Creu que en el proper mandat s’hauria d’incidir especialment en disposar d’uns indicadors dels objectius per poder valorar el nivell d’execució i l’impacte de les línies del PAD, i que això permetria visualitzar més les línies de treball relacionades amb la promoció i els drets des persones que sovint no es veuen tant com les obres.

Miquel A. Román explica que per ell hi ha dos temes importants La Comissió de Seguiment del PAD ha servit per avançar conjuntament Districte i entitats i que cal donar continuïtat a aquest procés. Pel que fa els resultats és evident que ha quedat alguna cosa per fer perquè els objectius del PAD eren molt ambiciosos, però que s’ha treballat molt seriosament. Opina que cal seguir essent ambiciosos.

Pep Ortiz es manifesta d’acord amb l’opinió que ha estat molt important el procés participatiu fet aquest mandat a Nou Barris amb el PAD. Per il·lustrar-ho recorda una mica l’evolució dels darrers mandats: pel PAM 1999-03 la Coordinadora va passar un llistat de demanades al Districte; el PAD 2004-07 es va elaborar conjuntament amb representants del teixit associatiu dels barris i els consells sectorials existents, i el gran pas endavant ha estat la creació d’aquesta Comissió de Seguiment. El proper mandat caldrà seguir avançant en la mateixa línia, i no renunciar als grans objectius i a elaborar entre tots un PAD que reculli tot el que es necessita per millorar el Districte en serveis, en urbanisme i en equipaments. La relació que s’ha iniciat aquests 4 anys és molt bona, però s’ha de millorar per aconseguir que les accions les fem entre tots.

Ferran Julian comenta que és molt bo que en aquesta comissió de seguiment hi participin representants dels diferents nivells d’execució del PAD (polítics professionals i no professionals, veïns i tècnics).

Explica que en el procés del PAD és bàsic el pas previ en el que els partits polítics que guanyen les eleccions es posin d’acord en l’elaboració d’un programa de govern que serveixi per a millorar la societat i per establir els objectius que millorin les condicions de vida dels ciutadans. Aquest programa de govern és molt important contrastar-lo amb el teixit associatiu i veïnal per relacionar les propostes de l’Equip de Govern amb les necessitats del territori i les demandes dels veïns. El resultats d’aquest procés serà el PAD del Districte que serà patrimoni de tots els que hi han intervingut. Un cop aprovat, però, el responsable de tirar-lo endavant ha de ser el Govern Municipal.

Per tal d’ordenar una mica el PAD, creu que caldria establir 3 paquets de mesures diferenciades, que s’haurien de concretar en cada Consell Sectorial:

1.. Línies de responsabilitat del Districte: aquelles que el Districte pot fer i acabar per ell mateix i que es pot comprometre a executar.

2.. Línies que són competència de l’Ajuntament, però depenen d’altres agents municipals, en les quals el Districte s’haurà de comprometre a fer que es compleixin.

3.. Línies que són responsabilitat d’altres administracions, serveis o empreses, en les que el Districte haurà de buscar els mecanismes per arribar les demandes, però sense comprometre la seva execució.

Diu que un altre element que facilitaria la feina d’execució i seguiment del PAD seria fer una priorització de les línies que evités que totes elles tinguessin el mateix valor. Caldrà uns indicadors previs que prioritzin allò que és més important del què ho és menys.

Acaba explicant que durant els 10 mesos que porta com a regidor del Districte s’ha adonat de la importància del nivell de relació i de participació que s’ha establert en aquest Districte, i que està convençut que aquesta línia de treball s’haurà de mantenir i potenciar durant el proper mandat perquè és una molt bona línia de treball.

Agustin García comenta que, tot i que des de la seva associació, estan satisfets amb el nivell d’execució del PAD a la Guineueta, segueixen pensant que les prioritats més importants del barri no es van recollir al PAD d’aquest mandat: escola bressol, centre cívic i casal de gent gran. Per tant mantindran aquestes prioritats pel proper PAD. Amb tot, reconeix que les actuacions fetes al barri han millorat molt l’urbanisme de la Guineueta.

Ferran Julian respon que el PAD no podrà ser mai només el recull del què volen els veïns. Recorda que en la concreció del PAD és bàsic el programa de govern dels partits que hagin guanyat les eleccions millorat a partir del debat amb els veïns. Comenta que els objectius que es proposin s’hauran de treballar conjuntament per concretar-los en funció de la realitat, de les possibilitats reals d’aplicació, de les competències, etc.

Amb aquesta reunió es dóna per acabada la feina d’aquesta Comissió de Seguiment pel que fa aquest mandat, i s’aixeca la sessió.

Barcelona, 28 de febrer de 2007

Manel Punsoda i Buxó
Secretari comissió